equilibri i harmonia

Si ja domines el dibuix de la cara de front, de perfil i de tres quarts, o si simplement vols provar coses noves, aquí tens el tutorial del dibuix del cap en qualsevol perspectiva. Amb la perspectiva pots representar un objecte tridimensional sobre una superfície bidimensional com és un paper. Un cap te volum, per tant també ens podem ajudar de les normes de la perspectiva per a dibuixar-lo, comencem: 1 Prisma o oval? Primer de tot has de fer l’encaix, per situar el cap i determinar la seva posició. Existeixen dos sistemes per fer l’encaix d’un cap, el primer és a partir d’un prisma i l’altre a partir d’una esfera. En realitat els dos sistemes es complementen, així que en aquest tutorial els utilitzarem combinats. Aquest encaix inicial t’ajudarà substancialment a situar i a mantenir les proporcions de cada part amb el tot. Si visualitzes mentalment un prisma en el que es pugui encabir un cap d’home, t’adonaràs que la base és aproximadament quadrada i la relaci

Pocs dies després de publicar l'entrada sobre " El dibuix de línia ", vaig topar amb aquest sorprenent vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=irDEzQovftM Tot i que en el vídeo sembla real, e s tracte d'un projecte de ficció. La idea això si conceptualment és bonica. L'artista  Erik Nordenankar va pensar en  un dibuix gegant. Posar una unitat GPS en una maleta i seguir una ruta per tot el món,  amb el recorregut  es podria arribar a crear un autoretrat. El món (com a paper) i el GPS (com a llapis), el resultat un retrat en el mapa. No és un fantàstic exemple d'un dibuix de línia?

Una vegada un amic especial va patir un greu accident de bicicleta mentre fèiem un descens per muntanya. Vam iniciar la baixada estil trialer per uns corriols entre pins fins connectar amb una pista forestal. Aquí, a pesar d’estar el terra ple de pedres cantelludes, vam començar a agafar velocitat, velocitat de veritat. Aquella vegada jo anava al davant, va ser un descens vertiginós fins sortir del bosc on el camí es feia més planer. El meu amic s'havia quedat enrere així que just a l’entrada del poble em vaig aturar per a esperar-lo. Passava el temps i l’amic no arribava. Era molt estrany ja que en bicicleta ell sempre era més ràpid que jo. Des de la meva posició mirava el punt més llunya del camí on hi havia un canvi de rasant per a veure si apareixia. Al principi creia que es tractava d’una broma, però el temps anava passant i no arribava. Quan ja estava valorant la idea de tornar enrere per si de cas li havia passat alguna cosa, pel mencionat canvi de rasant va aparèixer e