equilibri i harmonia

Em pregunto per què ens atreu tant la bellesa , em refereixo a la bellesa en sentit ampli. Els antics creien que la inspiració artística es produïa quan connectaven amb els deus per fer una obra d’ art . Al llarg de la historia l’espècie humana, a través de l’art en totes les seves disciplines, ha anat sempre a la cerca de la bellesa com a font de perfecció. La podem percebre a la natura, en l’objecte més petit i insignificant i a tot l’univers. Està al nostre voltant i també és a dins nostre, per això tots a diferents nivells la podem  reconèixer , és com una veritat absoluta. Es produeix un moment màgic quan observes la bellesa conscientment, és com una espurna d’emoció que et connecta  amb la veritat universal D’alguna forma la ciència , amb l’observació, l’experimentació i l’anàlisi, busca trobar el per què de les coses. D’una manera rigorosa i racional també cerca la veritat absoluta. La religió pel seu costat, presa en sentit d’espiritualitat i filosofia, ta

Aquí, un parell de dibuixos més de corredors descalços o “minimalistes”, per agafar motivació de cara a aquestes vacances d’estiu.

És difícil definir què és la creativitat , es podria dir que és la capacitat de combinar les coses d’una manera nova per fer possible allò que encara no existeix El fet creatiu planteja qüestions que et fan evolucionar, i per això és necessari ser receptiu i estar obert a l’exterior. En aquest sentit, la vida rutinària, previsible i repetitiva no ajuda gaire. Hi han moltes coses que pots fer per a ser més creatiu i “obrir la ment”, però principalment la clau és la teva actitud, qüestiona les teves propies opinions i intenta fer i veure coses diferents . Un exercici que et pot ajudar és fer les coses de diferent manera, per exemple si sempre vas a la feina pel mateix camí, canvia de ruta; o si normalment obres la porta de casa amb la mà dreta, fes-ho ara amb la mà esquerra. Petits canvis que t’obriran el camp de possibilitats i a la vegada t’ajudaran a mantenir la ment desperta i conscient. (El dibuix que il·lustra aquesta entrada no és meu, l’he trobat a Inte