equilibri i harmonia

Aquests dies als  Pirineus , he tingut l'oportunitat de fer un feliç tastet del que és córrer descalç sobre la neu. Una sensació difícil d'explicar, però molt molt intensa.  Feliç any Barefoot a tothom!

Les tarteres també poden ser visitades i trepitjades pels minimalistes . Un espai on jugar amb les pedres. En aquest cas amb unes huaraches  de la casa Pies Sucios model " Nunche ".

Després de l’ascensió a l’ Aneto amb unes Fivefingers model “ Spyridon ”, volia seguir experimentant el que és fer muntanya amb calçat minimalista o descalç. Aquest cop el cim escollit ha sigut el Besiberri Nord , una preciosa muntanya dels Pirineus catalans de 3.014 metres d’alçada. El cim queda unit per una sinuosa i afilada cresta de roca amb els seus dos germans, el Besiberri Mig i el Besiberri Sud . Tot el conjunt formen una serralada certament espectacular tant si la mires des de l’est com des de l’oest. Pràcticament tots els seus vessants son escarpat, donant-li un aspecte inaccessible. El calçat minimalista escollit per aquesta ascensió han sigut unes Fivefingers model “ V-Trail ”, un nou model pensat per córrer per la muntanya, semblant al model “ Spyridon ” però que incorpora algunes petites modificacions. Em sentia amb els peus ben preparats per aquest repte, però aquesta cop el grau de compromís era una mica més alt ja que entre aproximació i ascensió ...

Ser capaç de córrer descalç durant 10 quilòmetres per sobre de pedres, branques i terra, semblava més un desig platònic que una possibilitat real..., però sorpresa, a vegades els somnis es fan realitat! Feia mesos que m'havia inscrit a una cursa de muntanya i tenia la il·lusió de fer-la  descalç . La Cursa de la Font del Dimoni  era l’escollida, ben organitzada pel Club Atlètic Calderí , transcorre pels voltants de la bonica població de Caldes de Montbui (Catalunya). Enguany tenia la peculiaritat de celebrar-se a mitja tarda (17:45h), un horari en principi poc habitual per a una cursa de muntanya. Feia temps que m’entrenava per muntanya alternant sabatilles minimalistes i descalç , però la veritat és que no sabia del cert si la preparació havia esta suficient i la data havia arribat. Com tenia dubtes i la meva intenció era córrer gaudint de l’experiència, portava a la bossa unes huaraches com alternativa. Prendria la decisió abans de la sortida tenint en compte ...

Una de les coses a les que s'ha d'adaptar un  corredor minimalista i sobre tot si vol córrer descalç , és a acostumar la planta del peu al contacte amb el terra (textures, pedres, sorra, grava, etc...), per això cal enfortir i endurir els peus. A partir d’una idea de l’ Emilio Sáez Soro , que es va construir el que ell anomena “ The Magic Stone Box ” (el meu petit tros de camí pedregós per entrenar a casa), jo també m’he fet el meu. Ara tinc un trosset de muntanya a casa per entrenar;)

L’ambient originari de l’ésser humà és l’entorn natural . Des del punt de vista evolutiu , l’espècie humana porta molts pocs anys vivint en ciutats, i tots guardem amb major o menor consciència una biofilia que fa que estiguem a gust a la muntanya . Uns sentim aquesta atracció per la natura forta i instintiva La natura estimula els nostres sentits . Quan veus la llum tamisada per les fulles dels arbres i els diferents colors del paisatge segons l’estació; o sents la fragància que desprenen les plantes i l’aroma de la terra humida en una zona ombrívola; o escoltes el soroll del vent en colpejar-te la cara i el “crec-crec” en trepitjar la fullaraca; o notes la rugositat d’una escorça i la suavitat de la molsa entre roques; o tens la sort de trobar i tastar algun fruit silvestre, tot això desperta els sentits . És agradable deixar que la natura t’envaeixi i entri a dins teu a través dels cinc sentits , perquè és un entorn restauratiu , un lloc on respirar aire pur i tro...

El mític llibre “ Nascuts per córrer ” de Christopher McDougall , comença amb una frase profunda del Tao Te Ching que diu: “ El millor corredor no deixa petjades ”. És una frase per pensar i que pots aplicar a la vida en general. La forma en que corre una persona pot ser un bon indicador de com es relaciona amb el món, i dona molta informació de com és aquesta persona i de quina manera actua a la vida. La petjada és el que queda com a testimoni de les nostres accions Des del punt de vista de la tècnica de carrera, observar la pròpia petjada pot ser un exercici d’autoconeixement, que et doni pistes per saber si t’estàs movent amb un bon estil de carrera. La sorra de la platja és un lloc ideal per a observar-la. Si la petjada que deixes és quasi perfectament plana, genial! En canvi si la petjada, queda amb un forat més marcat a la part davantera, segurament vol dir que estàs impulsant massa amb els dits. Per contra, si la petjada queda amb un forat més marcat a la part po...

Quan era petit tenia una mica de por a les altures i curiosament de jove em vaig dedicar a escalar . Amb les ascensions que feia cada cap de setmana, els ulls es van acostumar a l’alçada i el vertigen va desaparèixer. No se què fem en aquest món, però una forma de donar-li sentit pot ser treballar per superar les teves pròpies limitacions En el camp del dibuix una mica pots utilitzar el mateix truc. Si hi ha alguna cosa que et costa especialment dibuixar, la millor forma de superar-ho és posant-te en contacte amb la dificultat, és a dir dibuixant justament aquest objecte. Si ens centrem en el dibuix del cos humà , segur que hi ha alguna part que se’t resisteix o tens especial dificultat (acostumen a ser les mans o els peus per la seva complexitat, però pot ser qualsevol altre part com per exemple genolls, tòrax, braços o cabell). T’aconsello que et centris justament en aquesta part del cos que et costa més i la dibuixis en totes les posicions possibles i des de totes les...

Sovint em pregunto : Quan correm, anem a la cerca d'algu o estem fugint d'alguna cosa? Segurament fem les dues coses a la vegada...

És curiós, com hi ha activitats que actuen com “ forats negres ” que ens atreuen fins atrapar-nos. L’esforç o sacrifici que puguin representar, no fan més que reforçar la motivació per a realitzar-les. Però hi ha una subtil diferència entre una passió i una obsessió . La passió suma, és sana i et fa feliç. T’ajuda a donar sentit a la vida, t’activa i et posa en moviment per evolucionar. Deixa’t portar per la passió i fuig de l’obsessió Actualment estic feliçment atrapat per la passió de córrer descalç , connectat amb la Terra. És fantàstic poder moure lliurement el cos i sentir a cada petjada les bategades de l’energia universal.