equilibri i harmonia

És bo preguntar-se si el que fas et produeix simplement plaer o t'aporta veritable felicitat . Sovint van de la mà, i quan ets feliç fent una cosa, pots sentir també plaer, però no sempre és així.  De fet pots ser autènticament feliç sense sentir plaer o fins i tot sentint dolor. Vaig llegir aquest raonament sensible i encertat,  en un llibre escrit per  Henry Russell , un muntanyenc inspirador, amant dels  Pirineus . Utilitzar el correcte significat de les paraules, pot ser d'ajuda per entendre la vida. Aquesta autoanàlisi és una forma senzilla de saber en tot moment si estàs fent el correcte, i t'ajuda a viure en harmonia amb tu mateix.

A vegades volem fer tantes coses, arribar a tants llocs, o viure tantes experiències, que el nostre propi moviment ens acaba limitant La vida accelerada que la societat ens imposa actualment ens converteix en una mena d’atrafegats col·leccionistes, col·leccionistes de coses que en molts casos no necessitem i que segurament finalment ni utilitzem; col·leccionistes de viatges on el més important és poder-se fer una foto davant d’un lloc famós turísticament parlant, sense importar realment ni el lloc ni la gent de la zona; col·leccionistes també d’experiències, “surfejant” acceleradament per sobre les emocions, amb un objectiu únicament quantitatiu. Tot plegat es converteix en una mena d'espiral competitiva en què se suposa que guanya el qui més sumi, però què ens esgota i que ens porta a viure superficialment la vida.   A vegades també està bé aturar-se, reflexionar i prendre consciència, per deixar-se atrapar per una cosa, un lloc o una vivència i apr...

Un fantàstic curt realitzat per Lubomir Arsov , per viatjar pel inconscient col·lectiu, d'una societat que necessita un replanteig. L'encertada música d'aquest curtmetratge, ajuda en aquest viatge on tots ens podem reconèixer.  "In shadow" és una producció totalment independent sense ànim de lucre. Es pot donar suport a l'artista en aquest enllaç: www.inshadow.net No m'allargo més, aquí tens el curt!

Aquí tens un vídeo molt il·lustratiu dels beneficis interiors de caminar, si vols saber més aquí et deixo un enllaç amb una explicació més complerta del que pensaven alguns filósofs del fet de caminar: http://www.yorokobu.es/filosofia-de-caminar/

Una perita animació "Sisyphus" de Marcell Jankovics per pensar

En un llibre vaig llegir una frase per pensar que diu “ Desconfia quan la realitat s’ajusti exactament als teus desitjos ” Moltes vegades és certa, quan algú ens diu una mentida i aconsegueix que ens la creguem, sovint és per què en el fons ens agradaria que aquella mentida fos veritat. A vegades però no cal que intervingui cap altre persona per colar-nos una mentida, ens mentim a nosaltres mateixos pel mateix motiu, estigues atent! Al reproduir un dibuix de la realitat, sigui un retrat, un paisatge o un objecte, vigila també d’estar interpretant realment el que tens davant en aquell moment i no estar enganyant-te a tu mateix utilitzant idees prefixades de com son les coses i que tens guardades en memòria. PD La il·lustració que acompanya aquesta entrada, està inspirada en una de les tires del conegut personatge Ot el Bruixot  publicades a la revista infantil Cavall Fort , del dibuixant Picanyol . Des que era petit sempre m'han agradat molt pel seu hum...

El llenguatge és ric en paraules per permetre expressar una amplia varietat de matisos, a vegades no ho aprofitem del tot i ens limitem a utilitzar només un grup reduït. Algunes paraules les convertim en “ comodí ”, amb les que volem dir coses diferents, fins i tot segons la situació o l’entonació, amb sentit contrari. Des del punt de vista pràctic, això simplifica la comunicació i la fa més econòmica, però en certs casos pot generar una falta de precisió i fins hi tot induir a equivocacions. El us que donem a algunes paraules fa que semblin sinònims , però en realitat el seus significats guarden matisos diferents. Un exemple és “ sensible ” i “ delicat ”,   son dues paraules semblants que tenen moltes accepcions , però quan les apliquem com a qualitat d’una persona, per a mi és molt diferent una “ persona sensible ” a una “ persona delicada ”. La “ persona sensible ”, no te perquè ser també “ delicada ” Per exemple, sota un mateix estímul de qualsevol mena, sigui ...

"Tu formes part del paisatge i el paisatge forma part de tu"

És curiós, com hi ha activitats que actuen com “ forats negres ” que ens atreuen fins atrapar-nos. L’esforç o sacrifici que puguin representar, no fan més que reforçar la motivació per a realitzar-les. Però hi ha una subtil diferència entre una passió i una obsessió . La passió suma, és sana i et fa feliç. T’ajuda a donar sentit a la vida, t’activa i et posa en moviment per evolucionar. Deixa’t portar per la passió i fuig de l’obsessió Actualment estic feliçment atrapat per la passió de córrer descalç , connectat amb la Terra. És fantàstic poder moure lliurement el cos i sentir a cada petjada les bategades de l’energia universal.

A la xarxa existeixen moltes aplicacions útils, una d’elles segurament és Timetoast . Una eina on-line que permet crear gratuïtament línies de temps dinàmiques. Però què és una línia de temps ? Una línia de temps és un tipus de gràfic on sobre unes barres, es marquen les dates que es vol destacar. S'utilitza per mostrar esdeveniments al llarg d'un període de temps. A Timetoast , Podràs veure infinitat de línies de temps creades per usuaris de tot el món, ordenades per categories. Igualment podràs crear les teves pròpies línies de temps i compartir-les per què altres les puguin gaudir. Una eina amb moltes possibilitats per científics, educadors i estudiants Per començar a utilitzar Timetoast ( http://www.timetoast.com ) només cal registrar-se. El funcionament és senzill i intuïtiu, però si tens dubtes pots consultar aquest detallat tutorial amb diapositives:  http://www.slideshare.net/lalunaesmilugar/tutorial-timetoast-18857293 ...

Només és un exemple, semblen activitats oposades, una requereix moviment, acció i es realitza a l’exterior en canvi l’altre és pausada, estàtica i generalment es realitza a dins d’una habitació. Certament son activitats molt diferents que requereixen habilitats diferents. És possible que una mateixa persona li agradin aquestes dues activitats i les realitzi amb un cert nivell? L’inconscient col·lectiu tendeix a generar “ arquetips ” , com models prefixats que fan que el savi hagi de ser vell, l’ artista hagi de ser bohemi , l'esportista hagi de ser maco, o que el cuiner hagi de ser gras. La vida és molt més flexible i oberta a les possibilitats del que a vegades pensem Els arquetips son miratges del passat, com barreres que limiten la diversitat. Clar que poden haver savis joves, artistes ordenats, esportistes lletjos o cuiners prims. Però no només la societat crea “ arquetips ”, a nivell personal també construïm models idealitzats amb els qual...