equilibri i harmonia

En un llibre vaig llegir una frase per pensar que diu “ Desconfia quan la realitat s’ajusti exactament als teus desitjos ” Moltes vegades és certa, quan algú ens diu una mentida i aconsegueix que ens la creguem, sovint és per què en el fons ens agradaria que aquella mentida fos veritat. A vegades però no cal que intervingui cap altre persona per colar-nos una mentida, ens mentim a nosaltres mateixos pel mateix motiu, estigues atent! Al reproduir un dibuix de la realitat, sigui un retrat, un paisatge o un objecte, vigila també d’estar interpretant realment el que tens davant en aquell moment i no estar enganyant-te a tu mateix utilitzant idees prefixades de com son les coses i que tens guardades en memòria. PD La il·lustració que acompanya aquesta entrada, està inspirada en una de les tires del conegut personatge Ot el Bruixot  publicades a la revista infantil Cavall Fort , del dibuixant Picanyol . Des que era petit sempre m'han agradat molt pel seu hum...

Acostumo a pintar i dibuixar a casa, a l’habitació que he convertit en estudi . Un dia que feia molt bon temps, vaig decidir variar i anar amb els meus dos fills al parc. La idea era dibuixar relaxadament el que ens vingués de gust assentats sobre la gespa. Una petita variació ens va portar a descobrir noves possibilitats sorprenents Portàvem una motxilla amb tot el necessari, llapis, colors, retoladors, i el més important fulls de paper . De seguida vam trobar una zona molt agradable sota l’ombra d’un arbre on vam seure. Cadascú anava dibuixant el que volia, però el meu fill petit estava una mica incòmode ja que no tenia cap superfície prou dura i llisa sobre la que posar el paper per dibuixar. Al cap d’una estona em vaig sorprendre en veure’l pintant sobre les fulles , però no les fulles de paper sinó literalment sobre les fulles dels arbres que hi havien caigudes al nostre voltant. Semblava una idea esbojarrada , però en realitat aquelles fulles t...

Recordo que quan era petit, en un bosc proper a la torre on estiuejava amb els meus pares vam descobrir un arbre molt especial. Era més gran, alt i frondós que la resta. Tenia un tronc molt gruixut, fins al punt que no crec que fóssim capaços entre el meu amic i jo de donar-nos les mans al seu voltant. La seva copa es fonia amb la resta d’arbres de manera que semblava que tot el bosc s’originés a partir de les seves branques . Era un punt d’atracció per a nosaltres, al principi, només per pujar pel seu tronc fins a les branques i des d’allà saltar al terra ple de fulles seques. Però poc a poc vam començar a apreciar altres aspectes, les ondulades formes de les seves branques ens permetien a diferents alçades seure còmodament, podíem tenir els peus penjant a 4 o 5 metres de terra mentre un agradable vent que travessava el fullatge ens refrescava. Com estava situat en el punt més alt d’un turó tenia unes vistes esplèndides, es dominava tot el bosc i a la vegada veiem els cam...

Venia en el tren pensant sobre l'ultim dibuix que havia realitzat i de com expressar gràficament l'amor al món. Havia fet un home dret, amb els braços estesos en el gest de fer un abraç, però amb els braços exageradament llargs, així donava una abraçada a tota la humanitat. Però de sobte m'ha vingut una nova idea sobre el mateix tema. No he pogut resistir-me a dibuixar-la en una petita llibreta que sempre porto a la butxaca. No volia oblidar-me de la idea, com tantes altres vegades m'ha passat... Picasso va dir una vegada, " La inspiración existe, pero tiene que encontrarte trabajando ". A pesar del moviment del tren he fet un petit esbós, tenia la intenció de que un cop a casa ja el faria en net. Sorpresa, quan he arribat a casa hi havia una averia general al carrer i no tenia llum ni a casa, ni en tot l'edifici. Però això no ha impedit que sota la llum d'una llanterna de muntanya hagi desenvolupat la nova idea. Aquesta frase no se si és d'al...