equilibri i harmonia

Cada vegada són més els pares que llegeixen amb els seus fills i comparteixen l'afició per la lectura, els que a través dels llibres detenen el temps i descobreixen altres mons, perquè els llibres fan gran el més petit! Gaudeix amb els teus fills del Dia Internacional del LLIBRE INFANTIL iBbY   ( INTERNATIONAL BOARD  ON BOOKS FOR YOUNG PEOPLE)

Quan era petit, el meu pare em va ensenyar un joc de dibuix molt divertit.  No és necessari tenir coneixements de dibuix  i es pot jugar amb dues persones però quantes més participen el resultat és més sorprenent i graciós. Només e s necessita un paper, alguna cosa per escriure i ganes de divertir-se. Un joc molt senzill però que fa riure Consisteix en dibuixar un personatge inventat però fer-ho entre varies persones. La gràcia està en que cada participant dibuixa una part del cos del personatge sense saber com és la part que ha dibuixat l'altre participant anteriorment . El resultat és sempre sorprenent i divertit. Per poder jugar només s'ha de plegar un paper Din A4 com a l'esquema (horitzontalment en 4 parts i verticalment també en 4 parts). Amb un sol full podràs fer fins a 8 personatges (cara i dors). C om es veu en el gràfic inferior,  cada participant ha de dibuixar  una part del cos en cada  pleg.  És important que es v...

La llibertat és un component essencial per a experimentar felicitat, però certament és molt difícil de definir. Una bona aproximació és una que diu que és la capacitat que te l’home d’escollir les seves cadenes. Però per a la llibertat cal prepara-se, perquè la llibertat no significa res per a un ocell que no sap volar . Aquí tens un conte per reflexionar sobre la llibertat, no se qui és l’autor però m’agrada i el vull compartir: "A on vas?" Un grup d'ocells volaven en forma de "V", creuaven el cel en formació quan a un núvol que compartia el mateix cel se li va encendre la curiositat i va voler saber on es dirigien i quins plans tenien. Va esperar a creuar-se en el seu camí i amb delicadesa, sense molestar ni entorpir la marxa, que endevinava seria important, es va apropar acuradament a l'últim ocell d’una de les branques de la "V" i li va preguntar amb dolçor: – Diguem benvolgut ocell, si es pot saber i pot...

En aquesta entrada intentaré aprofundir una mica sobre el tema, ja que en el procés de dibuixar la memòria te un paper decisiu. Al realitzar un dibuix, entre l’observació i la representació i ha un interval inevitable que fa que utilitzem la memòria . Perquè l’ull mira, la memòria conserva la imatge i així la mà la pot reproduir després. La memòria és la capacitat de recordar voluntàriament Tots la tenim en potència, però com totes les habilitats necessitem fer un cert exercici constant per aconseguir estimular-la i desenvolupar-la. La idea és retenir permanentment el que hem vist o imaginat per poder-ho dibuixar després amb més facilitat. Tot el que rebem d’una manera inconscient queda emmagatzemat en el subconscient. D’alguna manera som el que hem pensat, dit, vist, escoltat, sentit i fet en el passat.   Està en nosaltres invisible exercint una influencia subtil, però tot això resta en el nostre interior i només pot sortir per associació atzarosa d’idee...

Tot i que és molt relatiu el concepte de "bo" i "dolent", sempre m’he preguntat perquè socialment associem actuar bé amb paraules com previsible, avorrit, antiquat, senzill, fins hi tot ximple. En canvi a actuar malament, li acostumem a adjudicar paraules com espavilat, llest, atractiu o emocionant. Em sembla essencial ser conscient dels motius que ens impulsen a actuar d’una determinada manera Actualment, cada cop veig més exemples de bones accions associades a valors socials positius, com poden ser intel·ligent, àgil, dinàmic, modern o divertit. Gràcies al meu fill gran, he conegut potser un d’aquests exemples, es tracte d’un joc interactiu que està a la xarxa, es diu “ Les bones maneres ”, està pensat per a nens de 6 a 12 anys en que d’una manera àgil, moderna i divertida introdueix als joves al treball en valors, a nivell de la família, de l’escola i del món, Felicito als creadors!

La “feina” de pares a vegades és complexa i com se sol dir en broma, els nens no porten manual d’instruccions. Desitgem la millor educació per als fills i volem trobar normes i estratègies bàsiques que ens ajudin en aquesta tasca. Però la realitat és que cada nen és diferent i necessita coses diferents. No hi ha una norma que es pugui aplicar a tots els nens per igual. Aquí està la dificultat i a la vegada el repte educatiu. Va bé tenir el màxim nombre de recursos però més important encara és tenir criteri i sensibilitat per utilitzar en cada cas i a cada moment el més encertat. Això sí, hi ha una pregunta clau: “ Al educar estem ajudant a caminar o ensenyant a caminar ? ”. Si seguim el paral·lelisme de caminar, potser si que ensenyar a caminar requereix al principi ajudar a caminar, però gradualment deixes fer i realitzes més una tasca d’acompanyament amb l’objectiu de que un dia arribi a ser capaç de caminar tot sol. Si només ajudem a caminar per ...