Estic fent de crossa?
La “feina” de pares a vegades és complexa i com
se sol dir en broma, els nens no porten manual d’instruccions.
Desitgem la millor educació per als fills i
volem trobar normes i estratègies bàsiques que ens ajudin en aquesta tasca. Però
la realitat és que cada nen és diferent i necessita coses diferents. No hi ha
una norma que es pugui aplicar a tots els nens per igual. Aquí està la dificultat
i a la vegada el repte educatiu.
Va bé tenir el màxim nombre de recursos però més
important encara és tenir criteri i sensibilitat per utilitzar en cada cas i a
cada moment el més encertat. Això sí, hi ha una pregunta clau: “Al educar estem ajudant a caminar o ensenyant a caminar?”.
Si seguim el paral·lelisme de caminar, potser si que ensenyar a caminar requereix al principi ajudar a caminar, però gradualment deixes fer i realitzes més una
tasca d’acompanyament amb l’objectiu de que un dia arribi a ser capaç de
caminar tot sol. Si només ajudem a
caminar per la vida, estaríem creant una injusta dependència i ens convertiríem en una “crossa”.
En l’educació passa el mateix, si volem que un dia els nens estiguin preparats
per afrontar i superar els reptes que es trobin al llarg de la vida, els hem d’ensenyar a caminar per ells mateixos.
Aquesta entrada és una mena de recordatori per
a mi per quan tingui dubtes sobre si estic fent les coses correctament amb els
meus fills, recorda fer la pregunta: “Estic
fent de crossa?”.
© Santi Roman Guimaraes, 2011
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada