equilibri i harmonia

La natura és una font de bellesa inesgotable , si l’observes amb deteniment pots trobar relacions entre formes i grandàries que mantenen una certa proporció. Aquesta proporció s’anomena “ Proporció àuria ” o “ Divina proporció ”. Hi ha constància de que ja els grecs la coneixien, per aquest motiu es simbolitza amb la lletra grega “ phi ” en honor a l’escultor grec Fidias . És molt curiós com formes que guarden aquesta proporció son agradables a la vista A la natura hi han molts exemples, com la disposició de les llavors de la flor del girasol, l’espiral de la closa d’un caragol, la posició dels pètals d’una rosa, el propi cos humà , o fins i tot els braços de la nostra galàxia (la Via Làctia ). Però no només es troba a la natura, algunes figures geomètriques mantenen aquesta proporció, i l’home l’ha utilitzat en tots els camps de les arts (arquitectura, pintura, escultura, fotografia, música, etc.). La trobaràs en objectes tan quotidians ...

Igual com hi ha qui camina per la muntanya i en trobar-se una branca a terra només veu un tros de fusta, també hi ha qui veu en aquella mateixa branca una oportunitat, un objecte amb potencial de transformar-se en qualsevol cosa, ja sigui  un bastó,  un punxó,  un arc ,  un pal de golf, una escopeta, una llança,  un puntal per construir una cabana, un pont,  una guitarra,   una pesa, etc... només és qüestió d' imaginació . Amb el dibuix també la imaginació és l'única frontera A l'escola del meu fill petit, a classe de matemàtiques estan estudiant les taules de multiplicar. Com a complement per a fer-les més " digeribles ", la mestre després de cada tanda d'exercicis, els proposa transformar els números en el que vulgui cada nen . He pogut veure només les transformacions realitzades pel meu fill  (m'agraden   molt   les dels números 2 i 7) , però  el resultat de la resta de nens deu ser també molt original : ...

Recordo quant era petit, com el dibuix poc a poc es va convertir en la forma de fer realitat molts dels meus desitjos. Si anhelava participar en el Paris-Dakar, només em tenia que dibuixar a dins d'un tot terreny en mig del desert, si em volia convertir en un tipus atractiu només em tenia que dibuixar vestit amb roba elegant, envoltat de noies lleugeres de roba..., si volia viure aventures només em tenia que dibuixar pujant al cim d'alguna muntanya. Mirant tots aquells dibuixos podia recuperar un munt de  sensacions i experiències increïbles  per poder sentir-les novament. El que vull dir és que el dibuix sempre s'ha d'afrontar com un plaer, una oportunitat per jugar amb les formes, els colors i la realitat oblidant-se del temps. Si els tutorials que pots trobar en aquest blog et semblen massa complicats o farragosos, pensa que sempre existeixen formes més senzilles per arribar al mateix lloc. Posem per exemple, el tutorial sobre " Com dibuixar un cap de perfil ...