equilibri i harmonia

Tornen les aventures de “ Kiko ”, un personatge que vaig crear fa uns anys i que ara retorna renovat i adaptat a les noves tecnologies. Kiko És un nen simpàtic i amb una gran curiositat per aprendre del món que l’envolta. En Kiko –com a molts nens– la foscor l’espanta; de vegades menja massa dolços; ha d’aprendre a vestir-se i a banyar-se sol, i a més, li costa deixar les seves joguines als seus amics: com la bicicleta nova. L’estimació, la paciència i la comprensió dels seus pares seran molt importants perquè ajudaran el nostre amic a superar aquests petits problemes. La Col·lecció KIKO Una col·lecció de llibres dirigida a nens de 2 a 7 anys, amb il·lustracions agradables, que ajuden el nen a “llegir” el llibre mentre les ressegueix. La presència d’elements positius (superació, comprensió, humor) estimulen el desenvolupament en valors. Amb els llibres de Kiko , pares i educadors disposaran d’una eina positiva per promoure l’aprenentatge del nen mentre segueix les...

La pintora Carme Solé i el Projecte " WHY?"

Quan era petit, el meu pare em va ensenyar un joc de dibuix molt divertit.  No és necessari tenir coneixements de dibuix  i es pot jugar amb dues persones però quantes més participen el resultat és més sorprenent i graciós. Només e s necessita un paper, alguna cosa per escriure i ganes de divertir-se. Un joc molt senzill però que fa riure Consisteix en dibuixar un personatge inventat però fer-ho entre varies persones. La gràcia està en que cada participant dibuixa una part del cos del personatge sense saber com és la part que ha dibuixat l'altre participant anteriorment . El resultat és sempre sorprenent i divertit. Per poder jugar només s'ha de plegar un paper Din A4 com a l'esquema (horitzontalment en 4 parts i verticalment també en 4 parts). Amb un sol full podràs fer fins a 8 personatges (cara i dors). C om es veu en el gràfic inferior,  cada participant ha de dibuixar  una part del cos en cada  pleg.  És important que es v...

Igual com hi ha qui camina per la muntanya i en trobar-se una branca a terra només veu un tros de fusta, també hi ha qui veu en aquella mateixa branca una oportunitat, un objecte amb potencial de transformar-se en qualsevol cosa, ja sigui  un bastó,  un punxó,  un arc ,  un pal de golf, una escopeta, una llança,  un puntal per construir una cabana, un pont,  una guitarra,   una pesa, etc... només és qüestió d' imaginació . Amb el dibuix també la imaginació és l'única frontera A l'escola del meu fill petit, a classe de matemàtiques estan estudiant les taules de multiplicar. Com a complement per a fer-les més " digeribles ", la mestre després de cada tanda d'exercicis, els proposa transformar els números en el que vulgui cada nen . He pogut veure només les transformacions realitzades pel meu fill  (m'agraden   molt   les dels números 2 i 7) , però  el resultat de la resta de nens deu ser també molt original : ...

Tot i que és molt relatiu el concepte de "bo" i "dolent", sempre m’he preguntat perquè socialment associem actuar bé amb paraules com previsible, avorrit, antiquat, senzill, fins hi tot ximple. En canvi a actuar malament, li acostumem a adjudicar paraules com espavilat, llest, atractiu o emocionant. Em sembla essencial ser conscient dels motius que ens impulsen a actuar d’una determinada manera Actualment, cada cop veig més exemples de bones accions associades a valors socials positius, com poden ser intel·ligent, àgil, dinàmic, modern o divertit. Gràcies al meu fill gran, he conegut potser un d’aquests exemples, es tracte d’un joc interactiu que està a la xarxa, es diu “ Les bones maneres ”, està pensat per a nens de 6 a 12 anys en que d’una manera àgil, moderna i divertida introdueix als joves al treball en valors, a nivell de la família, de l’escola i del món, Felicito als creadors!

La “feina” de pares a vegades és complexa i com se sol dir en broma, els nens no porten manual d’instruccions. Desitgem la millor educació per als fills i volem trobar normes i estratègies bàsiques que ens ajudin en aquesta tasca. Però la realitat és que cada nen és diferent i necessita coses diferents. No hi ha una norma que es pugui aplicar a tots els nens per igual. Aquí està la dificultat i a la vegada el repte educatiu. Va bé tenir el màxim nombre de recursos però més important encara és tenir criteri i sensibilitat per utilitzar en cada cas i a cada moment el més encertat. Això sí, hi ha una pregunta clau: “ Al educar estem ajudant a caminar o ensenyant a caminar ? ”. Si seguim el paral·lelisme de caminar, potser si que ensenyar a caminar requereix al principi ajudar a caminar, però gradualment deixes fer i realitzes més una tasca d’acompanyament amb l’objectiu de que un dia arribi a ser capaç de caminar tot sol. Si només ajudem a caminar per ...

Qualsevol moment pot ser bo per a realitzar un dibuix. T’aconsello anar sempre “ armat ” amb un llapis, bolígraf o punta fina a les butxaques o a la motxilla. No se sap on ni quan pot sorgir la idea, però quan sorgeixi sigues conscient i estigues preparat. Com diu una de les frases més conegudes atribuïda a Picasso “ La inspiración existe, pero tiene que encontrarte trabajando ”. En el meu cas, una estona mentre els nens fan els deures també va ser un bon moment per a practicar el retrat . A vegades el resultat és més o menys inspirat, però sempre et servirà d’entrenament per a mantenir viva la pràctica. Fins i tot pot ser terapèutic, ja que mentre dibuixes et relaxes i observes la realitat amb altres ulls. Sempre és bo aprofitar qualsevol situació per a realitzar un dibuix. Si estàs interessat en aprendre més sobre dibuix, aquí tens el llistat de tutorials actual: Com dibuixar un cap de front Com dibuixar un cap de perfil Com dibuixar un cap de dona de front Com dibuixar un ...

No deixa de sorprendrem la frescor i gràcia que tenen els dibuixos fets per nens. Fa uns dies el meu fill petit em va fer aquest ocell que hem te enamorat. Com va dir Picasso,  si no tinc mal entès:  " Pintar como los pintores del renacimiento me llevó unos años , pintar como los niños me llevó toda la vida ".