equilibri i harmonia

He trobat aquest interessant document sobre  els Tarahumaras i les mítiques curses Leadville Trail 100 i Western States 100 , que es fan als Estats Units. Si has llegit el llibre " Born to run " de Christopher McDougal , t'encantarà veure aquest reportatge: http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=F0Fj6nA0U2w

La llibertat és un component essencial per a experimentar felicitat, però certament és molt difícil de definir. Una bona aproximació és una que diu que és la capacitat que te l’home d’escollir les seves cadenes. Però per a la llibertat cal prepara-se, perquè la llibertat no significa res per a un ocell que no sap volar . Aquí tens un conte per reflexionar sobre la llibertat, no se qui és l’autor però m’agrada i el vull compartir: "A on vas?" Un grup d'ocells volaven en forma de "V", creuaven el cel en formació quan a un núvol que compartia el mateix cel se li va encendre la curiositat i va voler saber on es dirigien i quins plans tenien. Va esperar a creuar-se en el seu camí i amb delicadesa, sense molestar ni entorpir la marxa, que endevinava seria important, es va apropar acuradament a l'últim ocell d’una de les branques de la "V" i li va preguntar amb dolçor: – Diguem benvolgut ocell, si es pot saber i pot

En aquesta entrada intentaré aprofundir una mica sobre el tema, ja que en el procés de dibuixar la memòria te un paper decisiu. Al realitzar un dibuix, entre l’observació i la representació i ha un interval inevitable que fa que utilitzem la memòria . Perquè l’ull mira, la memòria conserva la imatge i així la mà la pot reproduir després. La memòria és la capacitat de recordar voluntàriament Tots la tenim en potència, però com totes les habilitats necessitem fer un cert exercici constant per aconseguir estimular-la i desenvolupar-la. La idea és retenir permanentment el que hem vist o imaginat per poder-ho dibuixar després amb més facilitat. Tot el que rebem d’una manera inconscient queda emmagatzemat en el subconscient. D’alguna manera som el que hem pensat, dit, vist, escoltat, sentit i fet en el passat.   Està en nosaltres invisible exercint una influencia subtil, però tot això resta en el nostre interior i només pot sortir per associació atzarosa d’idees, f

En 1947 (ja fa uns quants anys...) la revista “ Life ” va fer un interessant experiment: Es veu que va proposar a diversos il·lustradors famosos de còmic que dibuixessin els seus coneguts personatges de manera normal, i després fessin el mateix però amb els ulls embenats. És curiós com uns van ensortir-se millor que altres. L’experiment és molt original i pot semblar que és una simple anècdota, però te més intenció de la que sembla . Avui et proposo que facis aquest exercici : Prova tu també de dibuixar alguna cosa amb els ulls embenats. Primer observa una estona el dibuix que vols reproduir, fixat en tots els detalls, línies, proporcions, etc . memoritza tot. Quan creguis que estàs preparat, embenat els ulls i fes el dibuix. Pots comença amb formes senzilles (formes geomètriques, logotips, etc.) progressivament ves repetint l’exercici amb dibuixos més complexos. És com un joc molt divertit veure els inesperats resultats. P

Aquí tens un vídeo d’un jove " savant " que te unes habilitats increïbles per memoritzar paisatges de ciutats senceres per després poder-los dibuixar : La memòria és una important funció del cervell. S’utilitza de moltes formes diferents, principalment per aprendre , però també per recordar a curt i a llarg termini, etc. En el procés de dibuixar la memòria és un element molt important Si es realitza un dibuix copiat de la realitat o d’una fotografia, es necessita gravar el que els ulls veuen (mides, proporcions, detalls colors, etc.) per què després la mà pugui plasmar-ho en un paper. També, si es dibuixa una cosa vista en el passat, es necessita una certa retentiva per poder reproduir-la. Igualment si es dibuixa una cosa imaginada, s’ha d’accedir al banc de records, per combinar d’una manera nova el que es te en memòria .

Córrer per la muntanya és una experiencia de llibertat única Aquest estiu h e aprofitat per experimentar-ho amb les sabatilles minimalistes Merrell "Trail Glove" . Realment fan honor al seu nom, des del primer moment s'han ajustat al meu peu com un guant. Aquí està el vídeo que explica una mica les sensacions: " Correr "