equilibri i harmonia

Em pregunto per què ens atreu tant la bellesa , em refereixo a la bellesa en sentit ampli. Els antics creien que la inspiració artística es produïa quan connectaven amb els deus per fer una obra d’ art . Al llarg de la historia l’espècie humana, a través de l’art en totes les seves disciplines, ha anat sempre a la cerca de la bellesa com a font de perfecció. La podem percebre a la natura, en l’objecte més petit i insignificant i a tot l’univers. Està al nostre voltant i també és a dins nostre, per això tots a diferents nivells la podem  reconèixer , és com una veritat absoluta. Es produeix un moment màgic quan observes la bellesa conscientment, és com una espurna d’emoció que et connecta  amb la veritat universal D’alguna forma la ciència , amb l’observació, l’experimentació i l’anàlisi, busca trobar el per què de les coses. D’una manera rigorosa i racional també cerca la veritat absoluta. La religió pel seu costat, presa en sentit d’espiritualitat i filo...

És curiós com les coses canvien segons des de quina perspectiva les miris . Per exemple, un llapis pot ser allargat o pot ser rodó en funció del punt de vista des d’on l’observis, però com és en realitat?, existeix una realitat “absoluta”? El llapis només és un exemple, aquest fet succeeix a tots els nivells. El conjunt de circumstàncies que ens envolten influeixen en la nostra percepció i la fan variar . Però les coses canvien realment? O aquest aparent canvi només és degut a que tenim una visió parcial de les coses? M’agrada observar el món com un dibuixant , veure les coses d'una manera complerta, amb actitud analítica que intenta entendre-ho tot per trobar l’essència de cada cosa.