equilibri i harmonia

Tens curiositat per saber com era el planeta Terra fa 750 milions d'anys? Com els continents, al llarg del temps, han anat desplaçant-se, sumergint-se i fins i tot xocant entre ells per formar les muntanyes que avui coneixem? Aquí tens un  espai web que et permetrà saber quin aspecte tenia el planeta Terra al larg del temps. És interactiu, pots escollir l'època, si vols veure els núvols, i fins i tot aturar la rotació de la terra per veure amb més calma un punt en concret. http://dinosaurpictures.org/ancient-earth/#90

Un fantàstic curt realitzat per Lubomir Arsov , per viatjar pel inconscient col·lectiu, d'una societat que necessita un replanteig. L'encertada música d'aquest curtmetratge, ajuda en aquest viatge on tots ens podem reconèixer.  "In shadow" és una producció totalment independent sense ànim de lucre. Es pot donar suport a l'artista en aquest enllaç: www.inshadow.net No m'allargo més, aquí tens el curt!

Pocs dies després de publicar l'entrada sobre " El dibuix de línia ", vaig topar amb aquest sorprenent vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=irDEzQovftM Tot i que en el vídeo sembla real, e s tracte d'un projecte de ficció. La idea això si conceptualment és bonica. L'artista  Erik Nordenankar va pensar en  un dibuix gegant. Posar una unitat GPS en una maleta i seguir una ruta per tot el món,  amb el recorregut  es podria arribar a crear un autoretrat. El món (com a paper) i el GPS (com a llapis), el resultat un retrat en el mapa. No és un fantàstic exemple d'un dibuix de línia?

Aquí tens un interessant enllaç on trobaràs una animació interactiva creada per Cary Huang amb el suport tècnic del seu germà Michael que ajuda a entendre com és el immens “ fractal ” en el que ens trobem ficats. Només has de desplaçar el cursor de la barra horitzontal a dreta o esquerra per a viatjar a qualsevol dimensió. Si cliques sobre algun objecte obtindràs informació addicional sobre el mateix. Un viatge per aquesta animació de segur que et desperta la imaginació http://apod.nasa.gov/apod/ap120312.html

Aquí tens un text i un vídeo que et pot ajudar a motivar-te per sortir a córrer o fins i tot potser per a viure. Si fas la prova de substituir la paraula "córrer" per "viure", en realitat veuràs que el text segueix funcionant però adquireix un sentit encara més profund. Pren-te córrer com el fet simbòlic de viure. "Si és certa la llei que diu que l'energia ni es crea ni es destrueix tan sols es transforma, quan utilitzem l'energia acumulada en nosaltres per córrer, aportem de nou aquesta energia al món. Per aquest motiu córrer és un acte de generositat amb el món, un gest d'amor que ens manté en contacte amb l'energia universal. Per poder sentir amb tota intensitat aquest acte de generositat és necessari córrer en contacte amb la terra, acariciant-la en cada gambada. Com un gra de sorra, la nostra energia s'expandeix en el món perquè així segueixi girant: El vent que produïm al nostre pas afavoreix la pol·linització de les plantes; la...

Estic impacient per estrenar les noves vambes " Five fingers " de la casa Vibram que he comprat. La culpa la te un llibre... Ja fa un temps va arribar a les meves mans un llibre espectacular, es tracte de " Born to run " de Christopher McDougall . La versió traduïda al català es titula " Nascuts per córrer ". És un llibre apassionant amb personatges excepcionals, que ens ajuden a retrobar-nos amb els nostres orígens. Una de les coses més sorprenent és que son personatges reals, que pots anar a internet i trobar informació sobre ells: " Caballo Blanco ", " Arnulfo Quimare ", " Scott Jurek ", " Ann Trason ", " Emil Zatopek ", " Jenn Shelton ", i tants d'altres. A més en el llibre s'explica amb molta precisió la tècnica correcte de córrer tant a nivell físic com a nivell d'esperit. Amb aquest llibre he descobert coses que tenia a dins adormides i que ara s'han activa...

Córrer és una de les activitats que conec més propera a la sensació de llibertat total. A vegades, quant corro envoltat de natura, ja sigui a la muntanya o al costat del mar, es produeixen moments màgics on sembla que l'univers entra en harmonia, i jo amb ell. El cos es mou lliurement i amb perfecció. Els recursos personals, oxigen, força, agilitat, i les necessitats que el terreny em demana troben un punt d'equilibri. Tot queda integrat, fins hi tot el paisatge també corre al meu costat, el món sencer corre. És en aquests moments en que miro a l'horitzó i sento la perfecció, l'energia universal, el “Divino”, diga-li com vulguis. "Quan corres sobre la terra i amb la terra pots córrer eternament" Una sensació que queda molt ben descrita en un bonic conte que vaig escoltar fa uns anys de l'escriptor Jorge Bucay , es tracte d'una adaptació d'un conte més extens de Giovanni Papini , es titula: “ El reloj parado a las 7” "En una de ...

Avui mentre sopava, en un canal de la tele, han recomanat una web que em sembla força sorprenent. En acabar els postres, no he pogut evitar anar a l'ordinador a veure exactament de què es tractava i ha resultat tota una experiència visual. És un espai web d'un dissenyador interactiu britànic, anomenat Paul Neave . Podem trobar des de creacions gràfiques espectaculars simplement amb el moviment del nostre ratolí, jocs òptics, planetarium d'estrelles, fractals, efectes de llum..., en definitiva un conjunt d'experiències visuals força estimulants. Aquí teniu l'enllaç:  http://www.neave.com/about/ Que ho disfruteu!

Seguint amb la recuperació de velles il·lustracions, avui he trobat aquesta titulada " La màquina de tocar de peus a terra ". Una de les moltes coses que m'hagués agradat ser a la vida és inventor, i dels primers invents que hagués desenvolupat seria aquest, una màquina que sempre he considerat tant necessària per a mi... Estaria bé que existís i que t'ajudés a tocar de peus a terra, que et permetés apreciar en cada moment quines son les coses realment importants i que en definitiva t'ajudés a tenir seny. Jo segueixo buscant-la. Diuen que amb l'edat, quan et fas gran, arribes a trobar-la. No ho se del cert, però intueixo que és veritat.

Sento tot sovint com es diu que a la societat actual hi ha una crisis de valors, sembla que cada cop som més individualistes i que els ideals que fa uns anys servien de model, s'estan perdent. Potser la gent que pensa d'aquesta manera, te una certa concepció estàtica dels valors. Per a mi, son un concepte que està en continua evolució, una evolució que va paral·lela a la nostra pròpia evolució com a individus i com a societat. No estem perdent els valors, simplement aquests estan evolucionant. El que fins ara representava l'entorn més proper (família, amics, coneguts, etc...) sobre el que aplicar un codi de conducte, unes normes i uns límits vers als altres, s'ha ampliat. Segurament gràcies a la globalització. És evident que ara l'espai on desplegar aquests valors és més ampli. Tenim més informació, i sabem de gent que viu a l'altre punta del planeta que necessita ajuda, ja sigui a causa de catàstrofes, guerres, malalties, etc... Els nostres valors, ens empe...