equilibri i harmonia

Una bona costum que pots incorporar per seguir evolucionant com a dibuixant és “ Criticar-te els teus propis dibuixos ”. No es tracta de “destrossar” el teu treball, si no de fer una crítica constructiva amb l’objectiu de millorar. Al analitzar els resultats tens l’oportunitat de ser conscient dels punts forts i de quines coses creus que es podien haver fet d’una altre manera per tenir millors resultats la pròxima vegada. Es tracta d’aprendre dels errors. Això també ho pots utilitzar per a qualsevol faceta de la teva vida. Quan una cosa no surt com vols, analitza els fets i quines han sigut les teves accions. Després visualitza com creus que havies d’haver actuat per què les coses haguessin sortit d’una altre manera. La pròxima vegada segurament tindràs eines per aconseguir-ho! L’aprenentatge és permanent Podem utilitzar com exemple els quatre retrats de la noia realitzats en el exercici “ Donant-li la volta a les imatges ” d’aquest mateix blog. Respecte als retr

Un excel·lent exercici que pots fer per millorar les habilitats gràfiques és fer un dibuix a partir d’una foto o pintura que t’agradi (pot ser una persona, una casa, un paisatge, etc...), però l’has de fer amb una particularitat: copia’l donant la volta a l’original . Si es tracta de la fotografia d’un personatge, posa’l del revés i dibuixa el que vegis. És molt curiós com coses familiars no semblen iguals quan es dibuixen del revés. Guardem en memòria, fruit de l’experiència, una sèrie de pautes que ens diuen com son les coses. Una espècie d’automatisme que ens permet identificar-les més ràpidament. Justament, aquest mecanisme és el que pot interferir en aconseguir una reproducció acurada del que tens davant, allunyant-te de la realitat present a partir de les idees prefixades que tens sobre com és l’objecte genèricament. Això també passa a la vida, sovint davant de situacions reaccionem automàticament imitant models apresos o per influència cultural, sense analitzar qu

Quan era petit tenia una mica de por a les altures i curiosament de jove em vaig dedicar a escalar . Amb les ascensions que feia cada cap de setmana, els ulls es van acostumar a l’alçada i el vertigen va desaparèixer. No se què fem en aquest món, però una forma de donar-li sentit pot ser treballar per superar les teves pròpies limitacions En el camp del dibuix una mica pots utilitzar el mateix truc. Si hi ha alguna cosa que et costa especialment dibuixar, la millor forma de superar-ho és posant-te en contacte amb la dificultat, és a dir dibuixant justament aquest objecte. Si ens centrem en el dibuix del cos humà , segur que hi ha alguna part que se’t resisteix o tens especial dificultat (acostumen a ser les mans o els peus per la seva complexitat, però pot ser qualsevol altre part com per exemple genolls, tòrax, braços o cabell). T’aconsello que et centris justament en aquesta part del cos que et costa més i la dibuixis en totes les posicions possibles i des de totes les