equilibri i harmonia

És bo preguntar-se si el que fas et produeix simplement plaer o t'aporta veritable felicitat . Sovint van de la mà, i quan ets feliç fent una cosa, pots sentir també plaer, però no sempre és així.  De fet pots ser autènticament feliç sense sentir plaer o fins i tot sentint dolor. Vaig llegir aquest raonament sensible i encertat,  en un llibre escrit per  Henry Russell , un muntanyenc inspirador, amant dels  Pirineus . Utilitzar el correcte significat de les paraules, pot ser d'ajuda per entendre la vida. Aquesta autoanàlisi és una forma senzilla de saber en tot moment si estàs fent el correcte, i t'ajuda a viure en harmonia amb tu mateix.

Em pregunto per què ens atreu tant la bellesa , em refereixo a la bellesa en sentit ampli. Els antics creien que la inspiració artística es produïa quan connectaven amb els deus per fer una obra d’ art . Al llarg de la historia l’espècie humana, a través de l’art en totes les seves disciplines, ha anat sempre a la cerca de la bellesa com a font de perfecció. La podem percebre a la natura, en l’objecte més petit i insignificant i a tot l’univers. Està al nostre voltant i també és a dins nostre, per això tots a diferents nivells la podem  reconèixer , és com una veritat absoluta. Es produeix un moment màgic quan observes la bellesa conscientment, és com una espurna d’emoció que et connecta  amb la veritat universal D’alguna forma la ciència , amb l’observació, l’experimentació i l’anàlisi, busca trobar el per què de les coses. D’una manera rigorosa i racional també cerca la veritat absoluta. La religió pel seu costat, presa en sentit d’espiritualitat i filo...

Córrer és una de les activitats que conec més propera a la sensació de llibertat total. A vegades, quant corro envoltat de natura, ja sigui a la muntanya o al costat del mar, es produeixen moments màgics on sembla que l'univers entra en harmonia, i jo amb ell. El cos es mou lliurement i amb perfecció. Els recursos personals, oxigen, força, agilitat, i les necessitats que el terreny em demana troben un punt d'equilibri. Tot queda integrat, fins hi tot el paisatge també corre al meu costat, el món sencer corre. És en aquests moments en que miro a l'horitzó i sento la perfecció, l'energia universal, el “Divino”, diga-li com vulguis. "Quan corres sobre la terra i amb la terra pots córrer eternament" Una sensació que queda molt ben descrita en un bonic conte que vaig escoltar fa uns anys de l'escriptor Jorge Bucay , es tracte d'una adaptació d'un conte més extens de Giovanni Papini , es titula: “ El reloj parado a las 7” "En una de ...