Què passaria si no tinguéssim cara?
En la cara sembla que es concentra gran part de la nostra personalitat. És molta la informació que obtenim dels nostres iguals a través de la seva cara . Però fins a quin punt som el que semblem i semblem el que som? No tenim una sola cara , al llarg del temps aquesta va canviant. A la vegada, dia a dia cada vivència ens provoca infinitat de variacions en l’expressió. Una part heretada i una part construïda, així és com d’alguna manera es va conformant la nostra cara . En alguns casos es pot comparar a un cavall desbocat: la cara va sempre per davant delatant l’edat, les preocupacions, la ignorància i tot el repertori de sentiments. Quan es vol amagar artificialment, amb una expressió falsa, cremes o fins hi tot operacions de cirurgia estètica, aleshores la cara esdevé careta i sense adonar-nos es converteix també en presó. Algunes vegades però, et creues amb cares que t’atrapen com un imant , a pesar del temps i les arrugues posseeixen un atractiu basat en l’auten