Què passaria si no tinguéssim cara?
En la cara sembla que es concentra gran part de la nostra personalitat. És molta la informació que obtenim dels nostres iguals a través de la seva cara. Però fins a quin punt som el que semblem i semblem el que som?
No tenim una sola cara, al llarg del temps aquesta va canviant. A la vegada, dia a dia cada vivència ens provoca infinitat de variacions en l’expressió. Una part heretada i una part construïda, així és com d’alguna manera es va conformant la nostra cara.
En alguns casos es pot comparar a un cavall desbocat: la cara va sempre per davant delatant l’edat, les preocupacions, la ignorància i tot el repertori de sentiments.
Quan es vol amagar artificialment, amb una expressió falsa, cremes o fins hi tot operacions de cirurgia estètica, aleshores la cara esdevé careta i sense adonar-nos es converteix també en presó.
Algunes vegades però, et creues amb cares que t’atrapen com un imant, a pesar del temps i les arrugues posseeixen un atractiu basat en l’autenticitat serena i intel·ligent. És en aquestes cares que veus reflectida la veritat. D’alguna manera son el que semblen i semblen el que son.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada