equilibri i harmonia

Les eines que tenim a l’abast per dibuixar son il·limitades, o més ben dit limitades només pels límits de la nostra imaginació. Una vegada em trobava a la platja amb ganes de dibuixar i unes pedres em van fer el servei. Tot pot ser útil pel fet creatiu. Un bon exemple és també aquest espai web que proposa una petita eina compositiva molt original, ja que permet utilitzar lletres per dibuixar.  Es diu ROBOTYPE , i és un compositor tipogràfic amb el que pots jugar amb les lletres com elements gràfics, explorant cada una com si fossin formes. Es poden fer més grans o més petites, girar-les en totes direccions, fins i tot invertir-les, és molt divertit. Primer escull el tipus de lletra més adient, pensa quines lletres et permetran realitzar el dibuix que tens en ment i endavant. Un cop finalitzat, si cliques el botó “listo” el teu dibuix quedarà guardat a la galeria pública per què el pugui veure tothom. Si vols inspirar-te pots mirar el conte interacti

Físicament homes i dones som diferents . En aquest tutorial podràs conèixer quines son aquestes diferències clau a l’hora de dibuixar un home o una dona. Les diferències entre homes i dones comencen en la genètica i van més enllà de les diferències anatòmiques, és curiós observar diferencies d’actitud, d’aprenentatge, de creixement, de salut, d’habilitats, i com aquestes es poden veure reforçades o no durant la infància per l’educació i l’exemple d’un model. En conjunt em sembla que la suma de diferències no dona com a resultat una superioritat d’un dels sexes, si no que es complementen i poden ser enriquidores per a les dues parts. A la fi, tant iguals i tant diferents. Encara que al teu voltant trobaràs excepcions en tots els sentits, en general a nivell físic hi han clares diferències entre homes i dones. Els homes son una mica més alts, tenen més pes, més capacitat pulmonar i més massa muscular, però anem per parts: L’home acostuma a ser més alt que la dona. No

Un exercici molt interessant que pots fer per millorar l’agilitat a l’hora de dibuixar la figura humana es realitzar esbossos ràpids. Qualsevol moment i qualsevol model és bo, pots fer-los del natural o a partir d’una foto o dibuix. En això hi ha un espai web que et pot ajudar, es diu Posemaniacs . En ell trobaràs gran quantitat de models 3D en infinitat de posicions. Dins l’espai web hi ha una secció molt útil que et mostra un model aleatori durant un temps determinat, es tracte de fer l’esbós en aquest temps. Pots escollir entre 90”, 60”, 45”, o uns breus 30” segons! Això t’obliga a ser ràpid i buscar l’essencial. No et preocupis molt per detallar, centrat en captar el moviment i encaixar correctament la figura amb les seves proporcions. Sigues constant , si fas cinc minuts d’aquest exercici al dia, de seguida notaràs progressos. Inicialment pots començar sense la pressió del temps i a mida que notis que guanyes en agilitat pots provar amb 90” segons i anar poc a p

Ahir navegant per la xarxa vaig tenir una sorpresa agradable en descobrir un espai web força interessant sobre dibuix . Es diu " www.posemaniacs.com ", es tracte d’un espai creat per ajudar als artistes i estudiants a dibuixar el cos humà. Conté una gran varietat de figures en 3D , en infinitat de posicions i és perfecte per practicar el dibuix ja que en tots els models, tant homes, dones o nens, es poden apreciar perfectament tots els músculs del cos. Al ser figures en 3D, permet la llibertat de girar la imatge fins trobar la perspectiva desitjada. Per facilitar l’encaix de la figura sobre tot a l’inici, te una interessant opció en que es superposa una quadricula al model. A més és molt pràctic ja que pots posar la figura escollida a pantalla complerta.  Una altre opció mostra la silueta del model en negatiu com si fos una taca, això és útil quan dibuixes figures amb posicions complexes. I per si no fos prou complert te un apartat amb models de caps , mans i peu

Vivim pensant que som qui volem ser i que ens hem construït lliurement, però potser no és cert del tot. Som éssers socials i creixem condicionats entre d’altres coses per les expectatives dels que ens envolten, però encara més pel que creiem que els altres esperen de nosaltres. L’entorn més proper, família, amics i companys, així com la societat en general delimiten un espaï on desenvolupar-nos.  Jo em pregunto, fins a quin punt  som el que volem o només som el que ens han deixat ser?   © Santi Roman Guimaraes, 2011