equilibri i harmonia

Tots formem part de la Natura. És una idea senzilla i evident, però que és bo tenir present.

EXERCICI 28 – “ Les reserves ” Es surt una mica de les tècniques estrictes d’aquarel·la però la pots utilitzar per aconseguir molts efectes. La idea és reservar amb una màscara una zona, per protegir el blanc del paper . Per a realitzar aquesta tècnica necessitaràs un producte que es diu Líquid emmascarador . Es tracta d’una goma líquida amb base de làtex , que normalment es ven en pots petits. Existeixen diferents fabricants ( Titan , Winsor&Newton , Pébéo , etc.). Aquesta tècnica bàsicament et pot servir per: - Crear tocs de llum en una zona concreta de la pintura. - Deixar zones més clares respecte al fons i que tinguin un cert detall complex. - Reservar una zona mentre treballes en d’altres. El funcionament és senzill: 1. Després de marcar molt suaument les zones a reservar amb un llapis, obre el pot de líquid emmascarador i amb un pinzell fi aplica el líquid sobre les zones a reservar (has de ser decidit, ja que és un producte d’assecat ràpid). També tingues

NomaBar és un dissenyador gràfic d’origen Israelià , que ha realitzat treballs per importants revistes i diaris a nivell mundial a més d’haver publicat diversos llibres amb les seves il·lustracions. La seva obra amb colors plans i un cert aire retro, juga molt amb el positiu i el negatiu de les imatges, creant un diàleg que dota de sentit a la il·lustració. Admirar la seva obra crec que pot ajudar a fer més àgil i creatiu el cervell. http://nomabar.com Aquí tens alguns dels seus treballs:

Acostumo a pintar i dibuixar a casa, a l’habitació que he convertit en estudi . Un dia que feia molt bon temps, vaig decidir variar i anar amb els meus dos fills al parc. La idea era dibuixar relaxadament el que ens vingués de gust assentats sobre la gespa. Una petita variació ens va portar a descobrir noves possibilitats sorprenents Portàvem una motxilla amb tot el necessari, llapis, colors, retoladors, i el més important fulls de paper . De seguida vam trobar una zona molt agradable sota l’ombra d’un arbre on vam seure. Cadascú anava dibuixant el que volia, però el meu fill petit estava una mica incòmode ja que no tenia cap superfície prou dura i llisa sobre la que posar el paper per dibuixar. Al cap d’una estona em vaig sorprendre en veure’l pintant sobre les fulles , però no les fulles de paper sinó literalment sobre les fulles dels arbres que hi havien caigudes al nostre voltant. Semblava una idea esbojarrada , però en realitat aquelles fulles t

Quan vaig dissenyar el logotip Heart Barefoot , tenia el desig de trobar un grup de gent a prop d’on visc a qui els agradés córrer descalç o minimalista ( barefoot ). Podríem així organitzar trobades per sortir a córrer, compartir experiències i aprendre plegats. Sembla que l’univers va rebre el missatge i l’ha fet realitat tal com l’havia imaginat. Avui, veig amb alegria com a Barcelona es consolida un grup de gent que corre descalça. Es tracte d’un grup divertit, amb gent molt diversa però que comparteix la mateixa passió per gaudir corrent descalç . Jo només soc un membre més, però d’alguna manera tinc l’estranya sensació que s’ha creat i existeix per a mi. Per satisfer aquell desig que vaig enviar a l’univers. El cert és que dia a dia el grup s’està fent més nombrós. Observant les xarxes socials m’adono que això no només està passant aquí, és un moviment generalitzat, extensible a altres ciutats que també comencen a promoure trobades i a crear grups

Hi ha persones que tenen vides de pel·lícula, com el dibuixant i pintor MIQUEL FUSTER , però en el seu cas seria més encertat dir que la seva és una vida de còmic . Va començar la trajectòria professional com a dibuixant a la dècada dels seixanta, treballant per a l’ Editorial Bruguera (amb només 16 anys). Després va ingressar a la plantilla de l’agència Selecciones Ilustradas on realitzava encàrrecs per a tot el món, especialitzant-se en el còmic romàntic. Va arribar a dibuixar per a les mítiques historietes de “ El Capitán Trueno ” i “ El Jabato ” . Als vuitanta va treballar per a Norma Editorial , p erò en 1987, els excessos amb l’alcohol junt amb la mala sort (se li va incendiar la casa), el van portar a malviure pels carrers de Barcelona al llarg de 15 anys. Enganxat a la beguda i convertit en un indigent més, al principi malvenia les seves aquarel·les als turistes (mentre sense saber-ho, els seus dibuixos es cotitzaven a bon preu als Estats Units). Despr