Vida de còmic


Hi ha persones que tenen vides de pel·lícula, com el dibuixant i pintor MIQUEL FUSTER, però en el seu cas seria més encertat dir que la seva és una vida de còmic.


Va començar la trajectòria professional com a dibuixant a la dècada dels seixanta, treballant per a l’Editorial Bruguera (amb només 16 anys). Després va ingressar a la plantilla de l’agència Selecciones Ilustradas on realitzava encàrrecs per a tot el món, especialitzant-se en el còmic romàntic. Va arribar a dibuixar per a les mítiques historietes de “El Capitán Trueno” i “El Jabato. Als vuitanta va treballar per a Norma Editorial, però en 1987, els excessos amb l’alcohol junt amb la mala sort (se li va incendiar la casa), el van portar a malviure pels carrers de Barcelona al llarg de 15 anys.

Enganxat a la beguda i convertit en un indigent més, al principi malvenia les seves aquarel·les als turistes (mentre sense saber-ho, els seus dibuixos es cotitzaven a bon preu als Estats Units). Després de sobreviure al carrer sense rumb, l’any 2003 la Fundació Arrels el va ajudar a deixar l’alcohol i li va facilitar una habitació per què pogués tornar a dibuixar i pintar. Així, MIQUEL FUSTER va poder recuperar la seva vida.


Al 2007 va començar a publicar els esborranys de les seves vivències en un blog, i va acceptar l’oferta de l’Editorial Glénat per recollir-les en un àlbum. Al 2008 li van donar la Menció d'Honor del XXVII Premi Serra i Moret al Civisme. Un any després va aconseguir publicar la primera part de la novel·la gràfica de la seva vida amb el títol “Miguel, 15 años en la calle”. Posteriorment va publicar un segon àlbum titulat “Miguel, 15 años en la calle. llorarás donde nadie te vea”. I recentment ha finalitzat la història gràfica de la seva dura vida amb un nou àlbum titulat “Miguel, 15 años en la calle. Barcelona sin mi” de l’Editorial EDT.


Gràcies a la Fundació Arrels, i al seu propi esforç actualment ha refet la seva vida i segueix treballant com a dibuixant de còmics i pintor. Si vols conèixer més sobre MIQUEL FUSTER, aquí tens el seu blog: http://miquelfuster.wordpress.com/

El seu estil de dibuix em resulta com familiar (estic segur que de petit he sigut lector dels seus còmics sense saber-ho). Son dibuixos expressius, amb uns densos ombrejats a base de línies desdibuixades. A les seves vinyetes sembla que sempre estigui plovent, una “pluja” de llàgrimes de lament per la duresa de les experiències viscudes. A la vegada el seu traç transmet una gran resistència davant les adversitats.

Cal destacar també els guions de les seves històries, els textos combinats amb les vinyetes generen un ampli espaï/temps per expressar amb riquesa tots els matisos d’emocions i sensacions, encaixant a la perfecció.

Se que actualment realitza col·laboracions puntuals al diari gratuït 20 minuts, aquí teniu el seu últim treball publicat.


També participa en xerrades i ha fet un anunci publicitari per conscienciar a la població sobre la eradicació de la pobresa: http://www.youtube.com/watch?v=Hp5BSbk4lM0


En definitiva, com he dit al principi una autèntica vida de còmic!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Com dibuixar un cos humà proporcionat (home) 1

Tipus de peus

Com crear una figura articulada

Com dibuixar un cos femení proporcionat (dona) 1

Com dibuixar un cap de front