Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2016

Pintar minimalista

Imatge
El concepte “minimalista”, tradicionalment ha estat utilitzat en l’art, l’arquitectura i la decoració. Però també es pot aplicar a la vida personal, quan es decideix viure exclusivament amb el que és estrictament necessari a tots els nivells, diríem llavors que és un “minimalisme existencial”.
En l’actualitat hi ha un creixent nombre de corredors de tota mena i edat, que corren amb les mínimes interferències entre els peus i el terra. Ja sigui amb sabatilles minimalistes, huaraches o directament descalç. Aquesta forma de córrer que permet utilitzar tot el potencial anatòmic i biomecànic que evolutivament tenim els éssers humans es diu “córrer minimalista”. Tot i que no soc massa partidari d’etiquetar, seguint aquesta lògica un nudista podríem dir que és un “minimalista del bany” y un naturista un “minimalista del vestir”.


Avui m’he sorprès en descobrir una artista de Nova York que es diu Iris Scott. Per la forma en que pinta es podria dir que “pinta minimalista”. Tot i que en el món de…

Cursa de muntanya descalç

Imatge
Ser capaç de córrer descalç durant 10 quilòmetres per sobre de pedres, branques i terra, semblava més un desig platònic que una possibilitat real..., però sorpresa, a vegades els somnis es fan realitat!



Feia mesos que m'havia inscrit a una cursa de muntanya i tenia la il·lusió de fer-la descalç. La Cursa de la Font del Dimoni era l’escollida, ben organitzada pel Club Atlètic Calderí, transcorre pels voltants de la bonica població de Caldes de Montbui (Catalunya). Enguany tenia la peculiaritat de celebrar-se a mitja tarda (17:45h), un horari en principi poc habitual per a una cursa de muntanya. Feia temps que m’entrenava per muntanya alternant sabatilles minimalistes i descalç, però la veritat és que no sabia del cert si la preparació havia esta suficient i la data havia arribat. Com tenia dubtes i la meva intenció era córrer gaudint de l’experiència, portava a la bossa unes huaraches com alternativa. Prendria la decisió abans de la sortida tenint en compte els factors i sensacions d…

Caminar i els seus beneficis

Imatge
Aquí tens un vídeo molt il·lustratiu dels beneficis interiors de caminar, si vols saber més aquí et deixo unenllaç amb una explicació més complerta del que pensaven alguns filósofs del fet de caminar:
http://www.yorokobu.es/filosofia-de-caminar/

Desnvolupant l'habilitat de dibuixar

Imatge
Un vídeo on s'explica de forma molt clara com funciona el cervell a l'hora de dibuixar. Dibuixar és una habilitat que es pot aprendre a base de coneixement de la tècnica i pràctica. És bo que les escoles i la societat en general potenciïn en els nens el desenvolupament d'aquesta habilitat creativa, donant-li la importància que te ja que és una fantàstica eina de comunicació i expressió que enriqueix a la persona i està a l'abast de tothom.

Escalada a la cara nord del Pic de l’infern

Imatge
Afrontar la repetició d’una escalada d’alta muntanya 23 anys després d’haver-la fet és tot un repte, un repte que posa a prova el pas del temps però que resulta altament atractiu per l’oportunitat de reviure l’experiència.
Tot va començar a principis de l’any 1993 quan junt amb el meu amic David vam realitzar una travessa hivernal pel Pirineu. Partíem del refugi d’Ulldeter (Girona) i vam coronar els cims dels picBastiments (2.881 m) i pic de l’Infern (2.859 m). Des d’aquest últim, a part d’unes panoràmiques extraordinàries, vam descobrir que sota els nostres peus, a la cara nord hi havia un precipici enorme d’uns 400 m que semblava escalable. Vam decidir que aquell mateix estiu tornaríem per intentar escalar-lo. En aquella època (sense Internet) no vam trobar cap referència d’escalades a la cara nord del pic de l’Infern, tot i això estàvem decidits així que en arribar l’estiu vam anar-hi totalment a l’aventura. No teníem vehicle propi, el tren ens va portar de Barcelona a Ribes de Fres…

Com lligar les "HUARACHES" 2

Imatge
Fa temps (de fet fa uns quants anys) que utilitzo per córrer i caminar sandàlies tipus “huarache”. És el tipus de calçat "minimalista" més exigent en quant a tècnica de córrer ja que si no ho fas correctament t’ho fa notar de seguida en forma d’ampolla. Amb elles he gaudit corrent tant per asfalt com per muntanya. Especialment és un plaer córrer per muntanya ja que es tracta d’un calçat amb un punt romàntic a la vegada que alliberador i salvatge.
No conec cap altre calçat que pugui igualar l’ajust i comoditat d’una huarache, els peus estan lliures i a cada us s'adapten més i més a la forma del teu peu, convertint-se en un calçat totalment personalitzat.