Escalada a la cara nord del Pic de l’infern


Afrontar la repetició d’una escalada d’alta muntanya 23 anys després d’haver-la fet és tot un repte, un repte que posa a prova el pas del temps però que resulta altament atractiu per l’oportunitat de reviure l’experiència.

Tot va començar a principis de l’any 1993 quan junt amb el meu amic David vam realitzar una travessa hivernal pel Pirineu. Partíem del refugi d’Ulldeter (Girona) i vam coronar els cims dels pic Bastiments (2.881 m) i pic de l’Infern (2.859 m). Des d’aquest últim, a part d’unes panoràmiques extraordinàries, vam descobrir que sota els nostres peus, a la cara nord hi havia un precipici enorme d’uns 400 m que semblava escalable. Vam decidir que aquell mateix estiu tornaríem per intentar escalar-lo.
En aquella època (sense Internet) no vam trobar cap referència d’escalades a la cara nord del pic de l’Infern, tot i això estàvem decidits així que en arribar l’estiu vam anar-hi totalment a l’aventura. No teníem vehicle propi, el tren ens va portar de Barcelona a Ribes de Fresser per enllaçar després amb el cremallera fins a la Vall de Núria, en aquest punt, amb tot el material a l’esquena vam iniciar veritablement l’aventura. Travessant el coll de Nou Creus vam arribar a la banda francesa, després vam descendir per la vora esquerre de l’estany Gran de les Truites (2266 m) fins arribar al costat de dos llacs, just al peu de la cara nord del pic de l’Infern, allà vam fer bivac sota les estrelles després d’una dura jornada d’aproximació. A l’endemà havent estudiat visualment la paret vam decidir encarar l’escalada pel mateix centre, resseguint una marcada canal.

 

Va ser una escalada fàcil en quant a dificultat, però amb compromís ja que per assegurar-nos anàvem posant tascons i bagues (no hi havia assegurances instal·lades a la paret), i a més ens trobàvem a kilòmetres de qualsevol lloc habitat (en aquella època no hi havia telèfons mòbils). L’ascensió va ser un èxit i cap al migdia vam aconseguir fer cim, estàvem feliços. Desconeixíem si algú havia fet l’ascensió anteriorment, però l’important era que ho havíem aconseguit. Entre nosaltres la vam anomenar via “Sáez-Guimaraes” al pic de l’Infern (els nostres segons cognoms).


Fins hi tot vam publicar un article a la revista “Muntanya” número 801 (Octubre 1995) del Centre Excursionista de Catalunya amb una ressenya detallada de la via. Aquella ascensió d’alta muntanya va ser per a nosaltres tota una experiència inoblidable en tots els sentits.


 
Revista Muntanya (veure pàgines 186-187)

23 anys després estàvem a punt d’intentar repetir aquella via d’escalada. Moltes coses havien canviat en aquest temps, ara disposàvem de més seguretat (telèfons mòbils) i també més comoditats (vehicle propi per fer l’aproximació), a més amb Internet havíem aconseguit trobat una mica de informació actualitzada sobre la paret. D’altre banda estava per demostrar que despès de 23 anys tant jo com el David ens mantinguéssim en forma per encarar un repte d’aquestes característiques, sobretot per part de l’amic David que anys enrere havia patit una greu malaltia que ara sembla tenir més o menys sota control.
El primer cap de setmana de Setembre va ser la data assenyalada, la intenció era anar amb el mínim de pes (100% minimalista), per això vam reduir el menjar i comoditats al mínim. També vam decidir aquest cop fer una aproximació més curta partint de les pistes d’esquí de Vallter2000. A primera hora del matí sortíem de Barcelona en cotxe i sobre les 10 h. ja estàvem aparcant al pàrquing de les pistes. Vam començar a caminar remuntar les empinades pistes en direcció al coll de la Marrana (2530 m). En aquest punt vam veure per primer cop retallat en l’horitzó el nostre objectiu, el pic de l’Infern. Després d’un petit descans, vorejant per la falda esquerre del Bastiments, vam arribar fins la collada de les Comes de Mal Infern (2689 m).


Començàvem a trepitjar territori francès, el pes a l’esquena es feia notar però encara ens quedava superar un tercer coll per situar-nos al peu de la cara nord del pic de l’Infern. Aquest tram és dur ja que pràcticament tota l’estona trepitges tarteres i blocs de roca solta i amb el pes de les motxilles no dona massa marge d’error. Jo vaig decidir anar amb sabatilles minimalistes i la veritat és que va anar molt bé, portava unes Merrell “Trailglove” genialment resolades amb una sola Vibram per Sabates a punt Abrera, cosa que fa que millorin les prestacions de la sabatilla sobretot en quant a adherència.


A primera hora de la tarda arribàvem al tercer coll. Aquí ens vam estimular visualment, teníem davant la primera perspectiva directa de la paret que havíem vingut a escalar. Després de baixar per una delicada tartera de blocs de pedra de diferents mides, per fi ens vam situar als peus de la cara nord del pic de l’Infern, havíem completat la feina de la primera jornada.


A la base de la paret hi han dos llacs, el primer està envoltat de pedres i tarteres, al costat del segon, més gran i una mica més allunyat, és on vam decidir que muntaríem el bivac. Des d’aquí, l’horitzontalitat dels llacs realça la silueta del pic de l’Infern mostrant la postal que nosaltres recordàvem, era una imponent perspectiva del que ens esperava a l’endemà.


Jo vaig aprofitar per prendre un recuperador bany en aquest llac i la resta de la tarda tots dos la vam dedicar a descansar. Sembla que la tranquil·litat de la muntanya es presta a reflexionar amb més lucidesa i ens vam passar la tarda parlant de moltes coses, de muntanya i de la vida. Cap al vespre vam desplegar les màrfegues i els sacs per muntar el bivac, la nit va ser freda però era màgica la visió del pic de l’Infern retallat en un cel seré ple d’estrelles.
A l’endemà el dia començava esplèndid, després de recollir ens vam encaminar cap a la paret. Per escalar amb més comoditat havíem decidit deixar el material de bivac que ara no necessitàvem en una motxilla amagada a prop del coll (després un de nosaltres tornaria a recuperar-la). Ja amb tot el material d’escalada preparat, vam fer un flanqueig per una tartera, era l’últim obstacle que quedava per accedir al peu de via. Eren les 08:00 h. del matí i estàvem a punt de començar la mateixa via que havíem fet feia 23 anys, havia arribat el moment de la veritat!
La paret comença fàcil, amb trams de III grau amb el que pots anar agafant confiança. Les referències que havíem trobat a Internet corresponien a una via que coincideix en part, però que transcorre una mica més a l’esquerra, nosaltres vam seguir la via original que havíem fet anys enrere. Portàvem cordes de 60 m, rellevant-nos com a primer de cordada a cada llarg.


En tres llargs i menys temps de l’esperat vam arribar a una petita tartera penjada que talla la paret diagonalment. Més o menys és mitat de paret, les vistes eren molt espectaculars, els llacs on havíem passat la nit es veien il·luminats per la càlida llum del matí mentre nosaltres ens mantenim a l’ombra d’aquesta gran paret (cara nord). Vam seguim ascendint amb la mateixa dinàmica per la canal amb passos de diedre combinats amb passos sobre plaques amb bona pressa que no superen el IV grau. A la part final hi ha una mica de roca solta que va estar a punt de donar-nos un ensurt en produir-se un petit despreniment. Més o menys a meitat de l’últim llarg ens vam trobar un immens bloc de roca encastat en mig del diedre, semblava un despreniment recent i no ens refiàvem, el vam esquivar per l’esquerre fins accedir al característic collet que hi ha a la dreta del cim.


Aquí, mentre rebíem els primers rajos directes de sol, vam gaudir per primer cop de tot el paisatge que hi ha al sud del pic de l’Infern. Només ens restava una fàcil grimpada que vam fer sense assegurar fins al cim. Eren les 12 del migdia i Sí, havíem repetit la gesta 23 anys després!
Tots dos estàvem molt contents, una felicitat serena segurament fruit de l’edat, havíem recuperat sensacions que feia molt de temps que no vivíem en una escalada amb un gran ambient d’alta muntanya i molta solitud. És el tipus d’ascensió que ens apassiona!


Per si tens interès, aquí et deixo uns enllaços amb informació d'altres vies que transcorren una mica més a l’esquerra per la mateixa paret:

http://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/2011/07/cara-nord-del-pic-de-linfern-via-espero.html

http://excarviclasica.blogspot.com.es/2012/06/pic-de-linfern-2869-mts-via-espero.html



Comentaris

  1. César9 de juliol del 2020, a les 10:35

    Bon dia Santi, un amic i jo tenim idea de fer alguna cosa nova per allà.
    Què tal si ens posem en contacte i pregunto alguns dubtes? :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Santi Roman Guimaraes9 de juliol del 2020, a les 13:25

      Hola César, d'acord, el que bugui respondre et respondré

      Elimina
    2. César9 de juliol del 2020, a les 22:35

      En quant a la roca en general es veu prou fer-me a part del intirenari clàssic, la mitja lluna de les querrá i els varis esperons de la dreta de l'itinerari com es es ve des d'allà mateix?

      Elimina
  2. Santi Roman Guimaraes10 de juliol del 2020, a les 16:41

    La roca és bona en general, però sempre s'ha d'anar amb compte mirant on t'agafes. Quan més a l'esquerra (mitja lluna) diria que és de millor qualitat. De totes maneres al ser alta muntanya, amb els canvis de temperatura hivern estiu i a més al ser una paret poc transitada, sempre pots trobar algun bloc suelto o perillós.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Com dibuixar un cos humà proporcionat (home) 1

Imatge
Tutorials per SANTI ROMAN Consell Si vols aconseguir dibuixar bé, has d'aprendre a veure el que la teva mirada percep. Acostumem a dibuixar el que creiem de les coses i no el que veiem d'elles. Intenta veure el que mires. Aquesta és una actitud que no només pots aplicar per al dibuix si no a la vida, ja que passa sovint que veiem a les persones que ens envolten i al món en general a través de prejudicis i idees prefixades. Aprèn a dibuixar un cos humà de manera senzilla (home) Una figura es diu que està proporcionada quan existeix entre les seves diferents parts i el mateix conjunt una adequada relació de mesures. A la natura tot és proporcionat, i molt freqüentment trobem la proporció àuria , el cos humà com veuràs no és una excepció. Al llarg de la historia, l'interès per buscar la proporció estètica i harmònica del cos humà ha estat una constant, la bellesa s'ha considerat sinònim de salud i perfecció. Egipcis, grecs, romans i posteriorment en el renaixement, van...
Més informació

Tipus de peus

Imatge
Una curiositat per a corredors descalços o minimalistes i per a tothom en general. T’agradaria saber quines son les teves arrels segons la morfologia dels peus ? Bàsicament, hi han tres tipus de peus: • Peu Egipci (Visible en les estàtues dels faraons ). El primer dit (dit gros) és el més llarg, la resta de dits es van escurçant esglaonadament com el perfil d’una piràmide . Les estadístiques diuen que és el peu més comú amb un 60% de les persones. Es veu que aquest tipus de peu, te tendència a sobrecarregar-se amb les sabates i predisposició als ull de polls. • Peu Romà o quadrat (Hi ha qui l’anomena “Polinesi” pels personatges dels quadres del famós pintor Gauguin , però aquest nom pot crear una mica de confusió). El dit gros i els dos del costat, és a dir els tres primers dits tenen la mateixa allargada. El te un 25% de les persones. • Peu Grec (Es pot observar en les estàtues gregues de l’època clàssica). El segon dit (el del costat del dit gr...
Més informació

Com crear una figura articulada

Imatge
Tutorials by SANTI ROMAN Aprèn a crear una figura articulada "Manolo" En aquest tutorial aprendràs a fer una figura articulada que podràs utilitzar de guia per a dibuixar amb més facilitat el cos humà en qualsevol posició. A vegades costa imaginar certes posicions,  el problema el tindràs solucionat  amb la figura articulada que jo anomeno "Manolo". Per fer a "Manolo", necessites el següent material: • Cartolina Din A4 • Tisores • Llapis • Rotuladors • Perforadora (aparell que fa forats en el paper per poder posar-lo en carpetes) • Uns 12 enquadernadors rodons (son petites peces com xinxetes però amb dues potes planes) Si disposes de tot aquest material, ja podem començar: Tens dues opcions, si vols fer-lo íntegrament tu, ves al punt 1A , si no, pots descarregar-te  un PDF  que conté una plantilla de la figura articulada amb totes les seves peces ja dissenyades , en aquest cas  hauràs d'anar al punt 1B . 1A ...
Més informació

Com dibuixar un cap de front

Imatge
Tutorials per SANTI ROMAN Em fa il·lusió compartir les coses que millor o pitjor he anat aprenent sobre dibuix, per això inicio avui una secció en el blog en la que aniré afegint petites càpsules, a mode de tutorials sobre temes concrets. Consell El primer consell que et dono abans de començar a dibuixar és aquest: Alliberat de tots els complexos, no importa el que creguis tu o el que creguin els altres sobre com dibuixes. Comença de cero i recorda que l’important és que tu gaudeixis i et sentis bé dibuixant. Potser et semblarà una mica exagerat, però mentre dibuixes és genial sentir que connectes amb l’energia universal. Aprèn a dibuixar un cap de front de manera senzilla Per dibuixar correctament una cara és important tenir en compte 2 aspectes bàsics: • La simetria horitzontal. Si tracem un eix vertical a una cara, una meitat ha de ser igual a l’atre. •  La posició correcte de cada element que conforma la cara (ulls, nas, boca, etc…). 1 Dibuixa una estructura recta...
Més informació

Com dibuixar un cos femení proporcionat (dona) 1

Imatge
Tutorials per SANTI ROMAN Aprèn a dibuixar un cos de dona de manera senzilla A la natura tot guarda una proporció, i molt freqüentment trobem la proporció àuria , el cos de la dona com veuràs no és una excepció, comencem el tutorial: 1 Dibuixa les línies mestre La figura femenina es construeix d’una forma similar a la de l’home. La mesura de referència que agafarem per establir els amples i alts de les principals parts del cos és el cap. Així, en general una dona te set caps i mig d'alçada. En l'art sovint s'utilitzen els vuit caps i fins hi tot els vuit caps i mig. Per a mi és una mica exagerat, només apte per a "super models". És important primer dibuixar sense prémer gaire una sèrie de línies que t'ajudaran a posicionar correctament cada element, comencem: Decideix quina alçada li donaràs al cap. Si treballes sobre un full Din A4 t'anirà bé que sigui d'uns 3 cm d’alçada. Amb la mida que hagis decidit, divideix el paper verticalment en set par...
Més informació