Pintar minimalista
El concepte “minimalista”, tradicionalment ha estat utilitzat en l’art, l’arquitectura i la decoració. Però també es pot aplicar a la vida personal, quan es decideix viure exclusivament amb el que és estrictament necessari a tots els nivells, diríem llavors que és un “minimalisme existencial”.
En l’actualitat hi ha un creixent nombre de corredors de tota mena i edat, que corren amb les mínimes interferències entre els peus i el terra. Ja sigui amb sabatilles minimalistes, huaraches o directament descalç. Aquesta forma de córrer que permet utilitzar tot el potencial anatòmic i biomecànic que evolutivament tenim els éssers humans es diu “córrer minimalista”. Tot i que no soc massa partidari d’etiquetar, seguint aquesta lògica un nudista podríem dir que és un “minimalista del bany” y un naturista un “minimalista del vestir”.
Avui m’he sorprès en descobrir una artista de Nova York que es diu Iris Scott. Per la forma en que pinta es podria dir que “pinta minimalista”. Tot i que en el món de l’art un “pintor minimalista” potser s’entén com un artista que dona més èmfasi a la idea que a la forma, en aquest cas, m’atreveixo a anomenar-la així per què pinta d’una forma similar a la que corren els “corredors minimalistes”. En el moment de la creació, elimina totes les possibles interferències que pugui haver entre l’artista i l’obra, pintant directament amb els dits. Això converteix la creació pictòrica en un fet més sensitiu, quasi escultòric. Amb un gran domini del color, agafa i aplica la pintura sobre el llenç directament amb els dits sense utilitzar pinzells. Els resultats son molt expressius i en veure els seus vídeos donen ganes de provar-ho per sentir amb tota intensitat el plaer del fet creatiu. Crec que pintar d’aquesta forma "primitiva" fins hi tot ha de ser terapèutic, ho provaré!
Si vols conèixer amb més detall aquesta artista a quí tens l'enllaç a la seva web:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada