"El árbol padre"

Recordo que quan era petit, en un bosc proper a la torre on estiuejava amb els meus pares vam descobrir un arbre molt especial. Era més gran, alt i frondós que la resta. Tenia un tronc molt gruixut, fins al punt que no crec que fóssim capaços entre el meu amic i jo de donar-nos les mans al seu voltant. La seva copa es fonia amb la resta d’arbres de manera que semblava que tot el bosc s’originés a partir de les seves branques.

Era un punt d’atracció per a nosaltres, al principi, només per pujar pel seu tronc fins a les branques i des d’allà saltar al terra ple de fulles seques.

Però poc a poc vam començar a apreciar altres aspectes, les ondulades formes de les seves branques ens permetien a diferents alçades seure còmodament, podíem tenir els peus penjant a 4 o 5 metres de terra mentre un agradable vent que travessava el fullatge ens refrescava. Com estava situat en el punt més alt d’un turó tenia unes vistes esplèndides, es dominava tot el bosc i a la vegada veiem els camps de vinyes i més enllà.

El bosc era ple d’arbres però aquest es va convertir en especial per a nosaltres, quan hi pujàvem, era com si haguéssim entrat a les entranyes d’un ésser viu, creiem poder sentir com bategava. El temps allà dins semblava que s’aturava i una estranya sensació de pau i plenitud ens envaïa com si allà d’alt estiguéssim protegits de tot.

Lògicament anàvem sovint, era el lloc ideal per reposar, pensar i parlar de tot en intimitat. Les seves branques eren càlides com quan un amic t’atansa el braç per animar-te. No se com però li vam començar a dir “El árbol Padre”.

Nosaltres estimàvem aquell vell arbre. Ens donava protecció i serenor, però crec que sobre tot ens donava seny. Sovint penso que m’agradaria tornar a pujar a sobre seu, recolzar-me en una de les seves robustes branques i consultar amb ell els meus problemes.