Besiberri minimalista

Després de l’ascensió a l’Aneto amb unes Fivefingers model “Spyridon”, volia seguir experimentant el que és fer muntanya amb calçat minimalista o descalç.

Aquest cop el cim escollit ha sigut el Besiberri Nord, una preciosa muntanya dels Pirineus catalans de 3.014 metres d’alçada. El cim queda unit per una sinuosa i afilada cresta de roca amb els seus dos germans, el Besiberri Mig i el Besiberri Sud. Tot el conjunt formen una serralada certament espectacular tant si la mires des de l’est com des de l’oest. Pràcticament tots els seus vessants son escarpat, donant-li un aspecte inaccessible.

El calçat minimalista escollit per aquesta ascensió han sigut unes Fivefingers model “V-Trail”, un nou model pensat per córrer per la muntanya, semblant al model “Spyridon” però que incorpora algunes petites modificacions. Em sentia amb els peus ben preparats per aquest repte, però aquesta cop el grau de compromís era una mica més alt ja que entre aproximació i ascensió implicava dos dies a la muntanya, i no portava calçat alternatiu. El Besiberri Nord és un cim conegut per mi, anys enrere l’havia fet en solitari partint de l’embassament de Cavallers (vessant est). Aquest cop però amb el company David, el pujaríem pel vessant oest.

Aquí un petit vídeo resum de l'aventura:

Era finals d'estiu, i les previsions atmosfèriques per al cap de setmana escollit no eren ideals, però tot i així, vam decidir posar-nos en marxa direcció Viellha. Després d’un llarg viatge en cotxe, aproximadament un kilòmetre abans d’arribar a la boca sud del túnel de Viellha, vam deixar el cotxe en una zona d’aparcament lliure, al costat del refugi de Conangles. Eren les 13 h del migdia, i ens trobàvem situats a uns 1.500 m d’altitud. Un cop amb les motxilles a l’esquena, vam iniciar la ruta per una pista forestal força pedregosa en direcció sud, que poc després de creuar el riu, s’orienta en direcció est per endinsar-se per la vall de Besiberri.

Després de travessar uns boscos preciosos especialment a la tardor, poc a poc el camí es va empinant i ens sorprenen uns refrescants salts d’aigua força idíl·lics. Continuem remuntant per dins d’un bosc saltejat de grans roques amagades sota gruixudes capes de molsa, certament sembla un bosc encantat.

El camí segueix en forta pujada fins arribar al Pla de l’Estany de Besiberri (1.950 m). Un lloc de postal, on sembla tot col·locat amb perfecció per a gaudir visualment de l’entorn. Al fons ja podem veure els escarpats cims dels Besiberris. És primera hora de la tarda i fa sol, però la temperatura sorprenentment és bastant baixa (sobre uns 8º C), i bufa un vent fred que reforça aquesta sensació. Aquest fet em preocupa una mica ja que les Fivefingers que porto no destaquen per protegir especialment de les baixes temperatures i és evident que a mida que avanci la tarda aniran baixant més, i segurament a l’endemà al matí farà molt de fred... Però de moment, mentre estem en moviment, el propi calor corporal compensa el fred exterior.

Mentre seguim l’aproximació, ens creuem amb un parell de grups d’excursionistes que baixen després d’haver intentat sense èxit el Besiberri Sud aquest mateix matí. Ens comenten que les condicions atmosfèriques han estat molt dolentes; ha caigut aigua-neu deixant la roca mullada i relliscosa, molt de fred i a sobre ha fet un fort vent que dificultava l’equilibri. Tot plegat, condicions molt perilloses per fer qualsevol moviment per la zona. Amb la preocupació al cap de què ens trobarem a l’endemà, voregem per la dreta l’Estany de Besiberri en direcció al refugi nou de Besiberri situat a 2.200 m.

Es tracta d’una senzilla cabana metàl·lica, situada sobre una immensa massa rocosa una mica per sobre de l’Estanyet. Per dins és força acollidora recoberta de fusta, disposa de 9 lliteres i una taula amb tamborets a més d’una radio d’emergència, situada de forma curiosa a dins d’un caixó metàl·lic.

Després de superar diferents terrasses de gespa arribem a l’esmentada cabana, lloc on tenim pensat passar la nit. Hem completat la primera jornada, la resta de la tarda l’aprofitem per a descansar, menjar i gaudir de les vistes. El vent segueix bufant fred al llarg de tota la tarda i la temperatura segueix sent inferior per l’època de l’any en que ens trobem. Les últimes hores del dia, les dediquem a planificar l’escalada de demà, hem decidit llevar-nos a les 6 h del matí per iniciar l’ascensió.

A l’endemà, fidels al pla, sortim de la cabana quan encara és negre nit, la llum de les frontals ens ajuda a veure els pedronets que de manera intermitent, van marcant el camí. Fa bastant de fred, però de moment no bufa el vent, tot és en calma i sembla que la natura encara dorm. A la cabana, m’he posat les Fivefingers amb uns mitjons de dits, tot i això, noto els peus freds però de moment es suportable.

La primera part del camí per anar al Besiberri Nord comparteix senda amb el Besiberri Sud, és abans d’un últim gran ressalti, on ens desviem a l’esquerra remuntant unes tarteres descompostes en direcció al Besiberri Nord. Concentrats en buscar el punt més assequible per seguir aproximant-nos a la base oest del Besiberri Nord es va fent de dia, una imatge sempre reconfortant. Darrera nostre, a mida que guanyem alçada, les vistes del massís de l’Aneto cada cop son més majestuoses.

Per fi, després d’alguna què altre inevitable relliscada per la tartera arribem al peu de la gran muralla oest del Besiberri Nord. Hem buscat un punt on intuïtivament la paret sembla més “assequible”, un punt on neixen o es moren (segons es miri) dues canals no massa evidents que s'uneixen a la base, formant una “v”. Ens trobem a 2.750 m d’altitud, no fa bon dia, però estem decidits a seguir endavant. Ens col·loquem l’arnès, el casc i despleguem les cordes per iniciar la grimpada amb seguretat, hem escollit la canal de la dreta amb dubtes si serà l’elecció correcta. Uns 30 metres més a munt, obtenim la resposta; la canal s’obre en dues canals més petites, i totes dues presenten passos amb ressalts desplomats. Decidim amb molt de compte descendir altre cop fins a la base de la paret i tirar per la canal de l’esquerra. Ha començat a caure una mica d’aigua neu, però seguim decidits a fer cim. Hi ha molta pedra solta, però escalant amb les Fivefingers em sento àgil entre les roques, em donen molta seguretat ja que tenen una gran precisió i adherència (no trobo a faltar els peus de gat). Anem guanyant alçada resseguint la canal de l’esquerra fins topar-nos amb un ressalt rocós, un cop superat, una mica més amunt, trobem un ancoratge amb una vaga, bona senyal! Seguim pujant entre blocs de roca apimparats, que inexplicablement s’aguanten entre ells fins un punt bastant aeri, aquí girem a la dreta orientant-nos cap el cim. Seguim grimpant per una zona més oberta fins arribar sense més contratemps a la cresta, en un punt lleugerament a la dreta del cim. Només hem de resseguir un petit tram de la cresta per assolir el cim del Besiberri Nord a 3.014 m! Fa fred, a estones cau aigua neu, però estem molt contents. Gaudim de la solitud del cim, sembla que ningú més s’ha aventurat avui. Fem un glop d’aigua, una última mirada de 360º a les impressionants vistes i sense més, abans de que empitjori el temps iniciem el descens.

Resseguim un tram de la cresta en direcció sud, fins trobar un punt per on començar a baixar. Des de d’alt sembla més fàcil detectar quin és el millor lloc per descendir. Ens trobem en un mar de roca solta, poc a poc i amb molt de compte anem perdent alçada. El pas més complicat el superem amb un ràpel improvisat en un pont de roca que ens deixa just a la base de la gran muralla oest. De nou ens toca travessar les tarteres que hem trobat a la pujada, aquest cop de baixada les fem derrapant controladament i gaudint amb les Fivefingers. El temps segueix amenaçador, però sembla que aguanta. Estem bastant cansats, però amb la satisfacció de les experiències viscudes. Afortunadament no ha arribat a ploure i ja estem de nou a la cabana on em passat la nit anterior. Aquí amb el David decidim dinar i recuperar una mica de forces. Un cop “carregades les piles”, seguim muntanya a vall.
Em noto els peus en perfecte estat, les Fivefingers model V-Trail han respost fenomenalment. Sense més contratemps, fem tot el descens de la Vall del Besiberri pel mateix camí del dia anterior fins el cotxe i d’aquí cap a casa amb el Besiberri Nord a la butxaca!

Conclusions

El balanç altre cop és positiu, les Fivefingers model V-Trail funcionen molt bé a la muntanya. A destacar l’adherència de la sola sobre qualsevol tipus de terreny, ja sigui roca, terra o gespa. Com tot calçat minimalista son molt lleugeres i pots sentir amb precisió totes les irregularitats del terreny. L’únic punt a tenir en compte és el fred, és un calçat ideal per ascensions a l’estiu, o també a finals de primavera o principis de tardor amb bon temps, però considero què en condicions de baixes temperatures, queden una mica justes.

A seguir experimentant!