Tots tenim raó
Fa un temps vaig fer una entrada al blog titulada “Mirada de dibuixant”. En ella, de manera intuïtiva parlava sobre la relativitat de la percepció i sobre la sensació que tinc que el dibuixar afavoreix una mirada sobre les coses més complerta.
Hi ha qui diu que només acabes de conèixer un paisatge de veritat quan el dibuixes. Jo crec que això es pot aplicar a tot, un paisatge, una persona, un animal, un objecte, ...
M’he topat en un llibre amb un conte que m’ha agradat i està força relacionat. És d’origen indi, i pel que he vist a la xarxa hi han infinitat de versions, amb més o menys protagonistes i amb diferents finals, però totes amb la mateixa essència. Aquí tens una versió més:
Els set savis i l’elefant
A l'Índia, passejaven set cecs pels carrers d’una ciutat, quan es van trobar amb un elefant. El primer va topar amb l’ampli i dur llom, i va descriure a la resta l’aspecte de l’elefant dient:
– “Un elefant és com una gran paret”.
El segon palpant l’agut i rodó ullal, va dir:
– “No, no, un elefant s’assembla més a una llança llarga i punxeguda”.
El tercer que va donar amb la trompa retorçada, va exclamar:
– “No és cert, l’elefant és com una serp!”.
El quart estenent la mà fins a una robusta i estable cama replicà:
– “Un elefant és com una columna”.
El cinquè, que casualment va tocar una orella, va dir:
– “Un elefant és prim i flexible, s’assembla més a un ventall”.
El sisè, que amb les seves mans va acariciar la rodona panxa, va dir:
– “No, no s’assembla a un ventall. Un elefant és com una gran pilota”.
El setè, tocant la cua, va dissentir, dient:
– “El cert és que un elefant és com un pinzell però molt més aspre”.
Cada un donava una descripció diferent, i curiosament tots havien descobert una part de la veritat. Però cada un d’ells pensava que havia donat amb tota la veritat. Així que cap dels set cecs tenia la més mínima oportunitat de conèixer la veritat.
Hi ha qui diu que només acabes de conèixer un paisatge de veritat quan el dibuixes. Jo crec que això es pot aplicar a tot, un paisatge, una persona, un animal, un objecte, ...
M’he topat en un llibre amb un conte que m’ha agradat i està força relacionat. És d’origen indi, i pel que he vist a la xarxa hi han infinitat de versions, amb més o menys protagonistes i amb diferents finals, però totes amb la mateixa essència. Aquí tens una versió més:
Els set savis i l’elefant
A l'Índia, passejaven set cecs pels carrers d’una ciutat, quan es van trobar amb un elefant. El primer va topar amb l’ampli i dur llom, i va descriure a la resta l’aspecte de l’elefant dient:
– “Un elefant és com una gran paret”.
El segon palpant l’agut i rodó ullal, va dir:
– “No, no, un elefant s’assembla més a una llança llarga i punxeguda”.
El tercer que va donar amb la trompa retorçada, va exclamar:
– “No és cert, l’elefant és com una serp!”.
El quart estenent la mà fins a una robusta i estable cama replicà:
– “Un elefant és com una columna”.
El cinquè, que casualment va tocar una orella, va dir:
– “Un elefant és prim i flexible, s’assembla més a un ventall”.
El sisè, que amb les seves mans va acariciar la rodona panxa, va dir:
– “No, no s’assembla a un ventall. Un elefant és com una gran pilota”.
El setè, tocant la cua, va dissentir, dient:
– “El cert és que un elefant és com un pinzell però molt més aspre”.
Cada un donava una descripció diferent, i curiosament tots havien descobert una part de la veritat. Però cada un d’ells pensava que havia donat amb tota la veritat. Així que cap dels set cecs tenia la més mínima oportunitat de conèixer la veritat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada