Disseny del logotip MATTERHORN
Darrera de cada disseny sempre hi ha una història,
i aquest cas no és una excepció:
Als anys 90’ (en el segle passat...), mantenia una intensa activitat de muntanya. Cada cap de setmana aprofitava per sortir d’excursió junt a un parell d’amics.
Sobretot practicàvem amb passió l’escalada, però també qualsevol disciplina que es realitzés a la natura, excursionisme, espeleologia, barranquisme, bicicleta, raids, etc. A més, a l’estiu sempre intentàvem fer una sortida espectacular d’uns quants dies al Pirineu.
De tornada d’una d’aquestes sortides d’estiu, concretament del Midi d’Ossue (Pirineu Francès), veníem en cotxe eufòrics d’haver aconseguir realitzat diferents ascensions i escalades al macís. Davant l’èxit obtingut, volíem un nou repte prou engrescador. La pròxima ascensió havia de ser especial, una cosa per a poder explicar als nostres fills (...quan els tinguéssim).
Així que no se com, allà al cotxe va sorgir la idea d’escalar el mític Cervino ó Matterhorn. L’anomenada muntanya “perfecta”, la que tots els nens fan quan se’ls demana que dibuixin una muntanya. Es tracte d’un pic de 4.477,5 metres, en forma de piràmide, situat als Alps en la frontera entre Suïssa i Itàlia. Per a nosaltres era un repte prou impressionant ja que teníem gravada la forma d’aquella mítica muntanya d'aver-la vist en infinitat de revistes. Ho faríem el proper estiu, així tindríem tot un any per preparar-nos bé.
Així que no se com, allà al cotxe va sorgir la idea d’escalar el mític Cervino ó Matterhorn. L’anomenada muntanya “perfecta”, la que tots els nens fan quan se’ls demana que dibuixin una muntanya. Es tracte d’un pic de 4.477,5 metres, en forma de piràmide, situat als Alps en la frontera entre Suïssa i Itàlia. Per a nosaltres era un repte prou impressionant ja que teníem gravada la forma d’aquella mítica muntanya d'aver-la vist en infinitat de revistes. Ho faríem el proper estiu, així tindríem tot un any per preparar-nos bé.
Però de seguida va sorgir una important dificultat, era el tema econòmic. Teníem que estalviar bastant si volíem realitzar aquella ascensió. No sabíem com, però estàvem decidits a reunir els diners fos com fos. Van sorgir diferents idees de finançament, potser podríem buscar un patrocini...
Per la meva part, com a dissenyador se’m va ocórrer que jo mateix podia dissenyar uns adhesius del Matterhorn, encarregar imprimir-los, i així els podíem vendre durant el viatge i en els refugis de la zona. No serien molts diners de benefici, però de segur ens ajudarien a pagar part de l’aventura. M’agradava, perquè ajuntava dues de les meves passions, la muntanya i el disseny gràfic.
La imatge serviria a la vegada de logotip per a la nostra expedició al Matternhorn. Havien de ser uns adhesius petits que es poguessin portar a la motxilla i així també tindrien un preu econòmic difícil de rebutjar.
Volia un disseny fresc i atractiu, amb un cert to simpàtic per afavorir una compra impulsiva, la gent els compraria com a record de la muntanya.
L’encàrrec estava fet, vaig posar fil a l’agulla amb el disseny:
Era clar que la imatge protagonista havia de ser la pròpia muntanya amb la seva forma característica. En aquella època internet no estava desenvolupat com avui, així que vaig anar a documentar-me a la biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya, a Barcelona. En nombrosos llibres vaig trobar fotografies del Matterhorn, amb ambient d’estiu i ple de neu a l’hivern, i a més en diferents perspectives. Mirés per on la mirés la muntanya era preciosa. Com nosaltres anàvem a fer l’ascensió clàssica per l’aresta Hörnli, vaig seleccionar fotografies de la cara est, que a més era la perspectiva més coneguda de la muntanya.
A partir d’un parell de fotografies vaig començar a treballar, la idea era buscar l’essència de les formes de la muntanya de manera que es reconegués al primer cop d’ull. Havia de ser un dibuix àgil i dinàmic, com les qualitats que ha de tenir un bon escalador.
No volia una imatge realista de la muntanya, la intenció era simplificar les línies per aconseguir un aspecte més amable. Es van utilitzar només dues tintes (negre i taronja), ja que ajudava a aquesta simplificació. A més, a la base de la muntanya, el color taronja es va finalitzar amb un suau degradat per suavitzar la imatge i fer-la encara més dolça.
El disseny es va completar amb el nom situat just a sota de la silueta de la muntanya, com sostenint-la. Amb una lletra alta i pesada, per suggerir que es tracte d’una d’ascensió imponent.
Com la muntanya no ha canviat..., el disseny del logotip ha aguantat bé el pas dels anys, em segueix agradant i crec que encara manté un aire modern.
En l’actualitat l’únic que queda però de tot aquest emocionant projecte és, un adhesiu enganxat en el meu casc d’escalada, i l’esperança de que qui sap, algun dia es faci realitat aquesta ascensió.
Si estàs interessat en el disseny gràfic, aquí tens el llistat de tutorials actual en el blog:
© Santi Roman Guimaraes, 2012
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada